Sembla que tothom tenia interessos inconfessables a Bankia, tothom menys vostè, lector, jo mateix i les nostres respectives famílies. Per què, si no, aquest entossudiment general a tapar les escombraries? Què li passaria a Rajoy si s'aixequessin les catifes?, què a Esperanza Aguirre?, què a Blesa, a Rato i companyia?, què als membres de CC OO i UGT que s'asseien al consell d'administració?, què als del PSOE i IU? Per què fins els aparentment partidaris d'investigar ho sol·liciten amb la boca petita? Seria capaç algun dels consellers al·ludits d'explicar al contribuent en què consistia la seva feina? Explicar-ho de manera senzilla, s'entén. Jo anava, per exemple, a la seu de la institució l'últim dijous de cada mes, seia a la taula, deia que sí a tot, signava on calgués signar i m'emportava crus dotze o tretze mil euros.

Era així? Que ens ho expliquin, cony. Per què callen mentre la resta dels espanyols intentem a tapar, amb el que no tenim, aquest desfalc històric? No li sembla a vostè, lector, que un silenci d'aquest calibre només pot ser el resultat d'una complicitat tan estesa que a penes vostè i la seva família, a més de jo i la meva, quedàvem fora del secret? Tot són conjectures. Quan un es fica al llit, quan va amb metro fent números, quan espera a la marquesina de l'autobús l'arribada del furgó mortuori, no fa una altra cosa que donar-li voltes a l'assumpte de manera obsessiva.

Es fan els altres les mateixes preguntes que vostè i jo? És Dívar, per exemple, un barrut redomat? És Rajoy un mentider incorregible? Què oculta del seu propi passat el ministre de Defensa en aquests papers que, arribat el moment de la seva desclassificació, no ens deixa veure? Amb quin criteri el d'Exteriors treu pit o s'humilia enfront de les agressions suposades o reals de què som objecte? Hi ha encara al Govern algú que sàpiga cap a on ens dirigim? Està l'oposició disposada a oposar-se? Per què al Vaticà, com en les males novel·les policíaques, l'assassí és el majordom?

Per cert, s'imaginen Crist amb majordom?