Fins a finals d'agost, la policia de Pequín intentarà detectar els immigrants il·legals. Com en tots els països, la policia relaciona els il·legals amb la violència i la delinqüència pels delictes d'una minoria. L'obertura de la Xina al capitalisme controlat des de l'Estat ha atret molts estrangers, als quals hi estan tan poc acostumats com ho estava l'Espanya dels anys seixanta o setanta. En els últims 30 anys, la Xina ha vist multiplicar-se per 30 la presència d'estrangers. Amb tot, seguint l'observació de l'humorista gràfic belga Philippe Geluck: "des de la perspectiva d'un espanyol... a la Terra hi ha 6.000 milions d'estrangers mentre que per a un xinès només n'hi ha 4.500". Per als xinesos hi ha menys estrangers però segur que entre els 22 milions d'habitants de Pequín, la capital d'un país amb 1.300 milions, hi ha persones que pensen que els estan envaint. Hi ha més de 600.000 estrangers a la Xina. A Pequín, 120.000. Els més abundants són japonesos, coreans del sud i nord-americans i en aquests últims començarà el problema per a molts xinesos, incapaços de distingir els bons dels dolents perquè aquests occidentals són tots iguals. Entre els 3.600 espanyols hi ha desenes d'il·legals, que van entrar amb carnet d'estudiant i treballen en l'economia submergida. Alguns són professors d'anglès, un idioma que als seus alumnes els sona a xinès. En ser occidentals, a molts alumnes no se'ls ocorrerà pensar que ni tan sols parlen la seva llengua materna. Els xinesos, com els espanyols, hauran tingut entre els seus primers immigrants anglesos professors de ?llengua però, també com molts espanyols, hauran après anglès ensenyat per algú "no natiu". Els molestarà que aquests professors tinguin menys productes made in Xina que ells? Es preguntaran els xinesos què passa amb els estrangers quan moren i on reposen les seves restes?
