Volem ser tot un país però en el moment de justificar la feina, resulta que no l'hem fet. L'anomenat "cas Crespo", que segons alguns socialistes no existeix, ha estat voltant mig món i una vegada semblava enterrat ha resorgit de les cendres i, a hores d'ara, ningú sap com acabarà. El que s'ha posat al descobert amb tot aquest afer és que algunes institucions tenen més feina a intentar tapar les vergonyes que no a treballar pel futur. I aquí no es tracta de si un és de CiU o del PSC o d'ICV. Es tracta que uns volen que algunes coses estiguin sempre amagades i d'altres treballen insistentment perquè així sigui. CiU va presssionar la Sindicatura perquè la investigació de les presumptes irregularitats de l'exacalde de Lloret quedés en res o s'oblidés. La conselleria de Salut -governada en aquell moment pel PSC- no només no va tenir cap interès a bussejar en el tema sinó que, a més, li va oferir una coartada al diputat convergent. La Sindicatura devia fer cas a les pressions i va amagar tant i tant l'informe, o projecte d'informe, o el que sigui, que es va oblidar d'ell i ni el va enviar al Tribunal de Comptes. Resultat: cas enterrat. I una pregunta: Algú fa la feina?