Un país decent necessita saber€

francesc buixeda cabré. santa pau.

L´exministra Carme Chacón, a l´acte que varen celebrar a Sabadell el PSC, va dir: «un país decent necessita saber què ha passat amb el forat financer més gran que hi ha hagut en la història d´Espanya, que és Bankia, i arribar fins al final per saber què ha passat amb els comptes del Palau de la Música i l´eventual finançament irregular de CiU». Sra. Chacón, té vostè la memòria molt fràgil, si havent estat vostè ministra no recorda les innombrables qüestions sorgides durant aquella època, tant a la Junta d´Andalusia amb els eres falsos i les subvencions atorgades a dit, i l´exministre Pepiño Blanco, què ha passat, etc. Abans (a l´inici de la democràcia) es comentava que la classe política havia d´ésser remunerada per tal de poder-s´hi dedicar plenament, després de poc temps es va iniciar el cobrament de dietes i assistències, però no fou prou, posteriorment s´establí la possibilitat de rebre retribucions i actualment ja no n´hi ha prou amb això, s´ha d´aconseguir enriquir-se com més aviat millor, emprant qualsevol sistema. A més de tenir jubilacions específiques, formar part del Consell d´Estat o de diferents consells d´administració, etc. Vostè creu que som un país decent? Jo crec que sí, malgrat tot, els que no tenen vergonya són la classe política, que ha passat de l´era del «pelotazo» a l´era en què tot és possible si es governa, bona mostra la tenim amb la gran quantitat de casos de corrupció i deplorables gestions a les administracions públiques que s´han produït, es produeixen i es seguiran produint, si no es saneja d´una vegada per totes l´actual tarannà polític. La decència ha de començar mostrant-se per part de la classe política: «la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó semblar-ho» i tot seguit podrem dir que som un país completament decent, val?

Necessitem

un nou debat

Enric Mestres Girbal. Tossa de Mar.

Recordeu el debat entre Solbes i Pizarro? La majoria d´espanyols varen preferir les demagògiques mentides de qui vivia de la política a les comprovades veritats de qui havia aixecat una gran empresa: les paraules del «polític» a les del «tecnòcrata». No fa falta dir que així ens ha anat.

Ara hi ha un altre debat econòmic/social, no per menys públic menys interessant. Hem de sortir de l´euro i retornar a la pesseta o seguir les directrius dels països europeus? El poder polític i el capitalisme que el sosté volen continuar dins de l´euro per poder seguir dominant el poble, no perquè els interessi el benestar de la nostra pobra economia, sinó perquè ells seguiran omplint-se les butxaques.

No descobrim res dient que l´entrada a l´euro va ser l´inici de la decadència econòmica de les classes treballadores, tant la classe mitjana com la baixa, i que, si seguim dins d´aquest sistema, cap a l´any 2030 podríem començar a sortir de la crisi.

Per contra, recuperant la pesseta, l´economia espanyola podria sortir-se´n abans del 2015. Naturalment aquesta sortida no interessa a la gran banca ni tampoc als polítics, i prova n´és que el «sistema» glorifica l´euro i satanitza aquells economistes independents que gosen anar-hi en contra.

Si una «nova pesseta» i l´euro convisquessin juntes durant un temps i es fes una devaluació controlada, passaríem tres anys dolents però ens en sortiríem molt millor que seguint amb la moneda actual. L´exportació, el turisme, les immobiliàries i els mateixos ciutadans ho agrairien.

Però aquest debat no interessa, no interessa obrir els ulls a la ciutadania; per contra, ens donen peixet...que si el futbol, que si Bankia, que si Gibraltar, que si fer pagar l´IBI a l´Església, etc.

Moltes gràcies, PADES

Josep Rodríguez Molar/familiars de laudino rodríguez domínguez. sant julià de ramis.

Els familiars d´en Laudino Rodríguez, de Sarrià de Ter, volem mostrar públicament el nostre agraïment i la nostra admiració per l´excel·lent professionalitat i les atencions dispensades pels membres de l´equip del PADES al nostre familiar en el tram final de la seva vida. La vostra diligència, humanitat i simpatia varen fer suportables aquells moments difícils i, sobretot, ens vàreu permetre d´acomplir la seva voluntat de romandre dignament a casa fins al darrer moment. Rebeu de tots ­nosal­tres l´abraçada que ell us donaria.

El ninot

enric carcereny beltran. lloret de mar.

Tothom és conscient que ha arribat l´hora de canviar moltes coses. Començant pel més alt de la piràmide del poder. Una monarquia que demana a crits la seva jubilació. Uns governs instal·lats en el mes ranci de la caverna. El poder financer que fa el que vol, i que cada dia que passa sorprèn amb uns abusos inacceptables. El poble català, sotmès de fa massa temps, que no pot aguantar més les injustícies i retallades que està patint i que es manifestarà no acceptant el tipus de democràcia que ens governa. Per canviar, és necessari començar des de baix, no per la teulada. Totes les institucions democràtiques han de garantir els drets fonamentals de totes les persones que conviuen amb elles. El principi democràtic del nostre ordenament jurídic defensa el dret de tots els ciutadans a participar de tots els assumptes públics i el deure de la institució democràtica a garantir aquesta participació. Es lògic que el defensor del poble sigui triat per els partits instal·lats a qualsevol institució? És absurd que abans que es produeixi la votació ja se sàpiga qui serà, perquè l´elegit serà un ninot en mans dels partits mes poderosos. L´elecció hauria de ser feta per tots els ciutadans, si realment es vol que sigui el seu defensor i realment independent. Si algú pensa que això pot ser massa car, s´equivoca. Sortirà molt mes car deixa sortir el ninot.

Les noies

de la carretera

maite palos peñarroya. girona.

Acabo de llegir la carta de «L´estiu és a prop», d´en David Arboix. En la mateixa línea voldria expressar el meu rebuig al tracte vexatiu que es fa en ple segle XXI per part dels proxenetes a aquestes «noies de la carretera». L´altre dia a la N-II de Tordera a Maçanet se´ls tirava els entrepans des d´un cotxe sense parar, com si fossin gossos. Això no es pot tolerar en una societat on s´ha arribat a un nivell de benestar i desenvolupament envejables. Vaig sentir a les notícies que ara es perseguirà els responsables de la prostitució al carrer. Celebraré el dia en què realment la policia els detingui, en comptes d´estar constantment vigilant a veure a qui enxampen per posar una multa de trànsit.