És el que tenen les cares a partir dels quaranta: que no hi ha manera d'amagar-les ni per carnaval. Les penques del jutge de jutges Carlos Dívar té més simbolismes que el segell de Salomó i la Rosacreu junts. Per exemple, no veuran per aquí, tan fàcilment, un home de la seva edat amb el cutis tan vermellós, les galtes plenes, els pòmuls aixecats: com d'haver rebut una màscara facial de llet de cogombres després d'una bona sessió de sauna, però de sauna decent, ull. És més, molt més que la cara d'un triomfador: la cara apaïsada d'algú que ha aconseguit travessar les turbulències d'una vida ja llarga sense despentinar-se -porta el tupè una mica gallejat-, com si tingués més coixins de seguretat, farcits i encoixinats que un Audi 5. No em demoraré a descriure les seves punyetes -amb més encaixos que la fallera major- perquè, amb tot, no sóc un sàdic.
És la cara d'una persona a la qual li sembla molt bé que nosaltres li costegem les seves despeses particulars que li semblen "una misèria", i ho són: de les (moltes) misèries alienes es pot extreure la prosperitat (pròpia). Per no parlar de Luis de Guindos o el meu homònim Emilio Botín, que tenen una falsa aparença de pòtols que en el cas de De Guindos desmenteix immediatament la seva veu, una mica juvenil i clara. Jo crec que aquestes cares, com exposades a molts sols, han estat bregades en la duríssima tasca de comportar bitllets sense mirar endarrere, als desgraciats que queden endarrere, vull dir. De fet, en la seva última aparició brasilera de pantalons curts i amb els colors de la seva escuderia, Botín va fer la sensació de ser el verdader rei i el rei Joan Carles el seu empleat, un empleat d'aquests temps al qual no se li permeten baixes prolongades i ha de concórrer a la feina amb crosses però mudat. M'ho va dir un artista al Maestrat: "Els que ho tenen tot han decidit no veure'ns en les seves discoteques i restaurants". Ni en els seus hospitals i col·legis. Ni tan sols en les seves parròquies. I ja posats, facin el favor d'apartar aquesta festa de pringats de la nit de Sant Joan: molesten la Fórmula 1 i els seus ciutadans de pagament.
