durant dècades el turisme ha estat la gallina dels ous d'or, la millor entrada de divises, i un dels motors que activava part important de l'empresa immobiliària, ja que un nombre considerable d'habitatges eren comprats per estrangers. Fa quatre anys de cada deu apartaments i xalets que es venien en el litoral mediterrani espanyol, set eren adquirits per estrangers, especialment, anglesos. Alguns d'ells, ja jubilats, hi fixaven la residència pràcticament durant tot l'any, i altres venien a passar-hi les vacances d'estiu. He vist també com alguns alemanys i anglesos que van invertir comprant un o diversos apartaments han fet un magnífic negoci en vendre'ls abans que esclatés la gran bombolla; altres, com passa a les Illes Balears, també a la Costa Daurada, hi viuen tot l'any i, a l'estiu, el lloguen i així amortitzen el preu de compra.
El sol, junt amb les platges, era el millor ministre de finances i de turisme, elements naturals més cabdals que no el Museu del Prado o la Sagrada Família. Les aspiracions culturals dels estrangers que ens visitaven eren esquifides i el que volien, en realitat, era consumir paelles, beure sangria sota un sol abrusador i un mar intensament blau i explicar el costum bàrbar de matar braus a la plaça.
En aquest mes de maig algunes poblacions costaneres van aixecar el teló de la temporada turística i van trobar-se amb pocs espectadors i amb la butxaca escurada. Les previsions per a tot aquest mes de juny no són favorables i milloren sortosament les dels mesos de juliol i agost. La situació és vidriosa i de la mateixa manera que va punxar la bombolla immobiliària, la turística s'està desinflant i es tem que pugui rebentar.
El turisme en el sentit que s'entén com un grup important d'estrangers que entren a l'estiu per al gaudi del sol va començar a finals de la dècada dels 50 al Maresme, concretament a Caldes d'Estrac, i tot gràcies a un bon restaurant, l'Hispània, obert l'any 1952. Les coses van anar així. Uns promotors alemanys van pensar que la península Ibèrica podia ser un excel·lent espai per estiuejar, alternatiu a Grècia, a la comunista Iugoslàvia, la sortida natural d'Alemanya, i a la cara i pretensiosa Itàlia. Aquest i no un altre va ser l'embrió del turisme de masses a Catalunya. Aquells alemanys, al migdia, s'ho feren venir bé per anar a dinar a l'Hispània, del qual ja tenien referències. Quedaren meravellats amb la bona cuina i es posaren en contacte amb les mestresses, a les quals explicaren la intenció de portar alemanys de vacances i elles es comprometeren seriosament a trobar allotjament en el poble i rodalies. Així fou com molts domicilis particulars llogaren habitacions o deixaren el pis sencer perquè aquests primers turistes se sentissin còmodes.
L'èxit fou tan gran que cada any arribaven més i més viatgers que s'estengueren per tot el litoral català, especialment cap al nord, la Costa Brava. El franquisme s'adonà de l'aportació econòmica dels turistes i van començar aviat les campanyes internacionals de promoció. Spain is diferent.
Abans de tota aquesta dinàmica turística arribava algun estranger privilegiat que rebia una bona acollida, un passavolant aventurer i despistat, com també alguns escriptors com Ernest Hemningway que divulgaren una Espanya miserable aferrada a un folklore ancestral com romeries, ritus religiosos, i els toros o els Sanfermines de Pamplona. Molts d'aquests magnificaren la imatge d'un país disbauxat, tercermundista, poc treballador, prompte a fer festa, fanàtic, radicalment extrem, ancorat al període medieval, tan mentalment pobre que només el cap d'un espanyol podia acollir dues idees polítiques, dreta o esquerra, un fratricidi secular que es materialitzà en guerra civil. Encara entren aquests intel·lectuals i artistes, però s'ha engreixat massa el turisme barat, el turisme de borratxera i espardenyes.
El significat original de "turista" defineix la gent que es trasllada a un altre punt geogràfic on pernocta, estant absent de casa seva més de 24 hores, i viatja amb la intenció d'eixamplar la cultura. Aquesta definició ha quedat imprecisa perquè els actuals estrangers es passen molts dies fora de la seva llar i sovint no volen augmentar la cultura i la seva recreació obstinada i exclusiva és la dedicació a tota mena de folgances. És una sort que entrin també persones amb sensibilitat artística, humils i àvides per aprendre, i freqüenten els museus, els centres d'interès històric o artístic, tanmateix la gran majoria porten una vida molt vegetativa. Molts d'ells, etnocèntrics i superbs, consideren que ningú els pot ensenyar res que ells no ?sàpi?guen. He superat el complex d'inferioritat que ens obnubila respecte a Europa perquè he viscut en comunitats belgues, franceses i alemanyes, i pocs motius intel·lectuals i culturals justifiquen el seu posat de superioritat. Hi ha turistes que s'han aprofitat de la bona gent, que ens han tractat com uns indígenes exòtics, reculats i curts de gambals.
L'origen del mot turisme deriva del llatí tornus i significa "tornar", "moure", "voltar". "Tornar" és el sentit més exacte ja que implica que el viatger retornà al seu lloc d'origen. També de tornus procedeix el mot francès tour (la volta ciclista) i el mot anglès tourism. Els anglesos foren els primers a organitzar i comercialitzar itineraris. Una altra hipòtesi remunta al terme "turisme" a l'aristòcrata francès De la Tour, que en el segle XVII va muntar una empresa de transport comercial de persones com de mercaderies. A mi m'agrada més pensar que la paraula ve del llatí.
