Aquesta història és tan real com intranscendent. Potser no mereix ser explicada. De fet, en fórem testimonis ben poques persones. Però, en realitat, va succeir dilluns passat, poc després de la sortida del sol, en la gespa que voreja una piscina de la nostra ciutat... A la gespa hi havia un colom. Parrupava cercant alguna o altra engruna per esmorzar. I, de sobte, va aparèixer un gavià. Els gavians, a la ciutat, són una mena de degeneració repugnant i una desferra genètica de les majestuoses gavines que, a la platja, inspiraren poemes i havaneres. El gavià ha esdevingut una plaga urbana que, sense fer soroll, es va fent amo i senyor de tot. Fins i tot d'aquell acotat terreny de gespa on parrupava un colom.

El gavià, sense gaires manies, es va llençar sobre l'indefens colom. Després del primer atac, algú va intentar foragitar-lo. Però fou en va. Va tornar i, amb un destre cop de bec, s'endugué l'esporuguit colom. El que després va succeir podria ferir la sensibilitat dels meus lectors. Però no és difícil d'imaginar. Amb actitud superba, mirant amb altivesa a un i altre costat, el gavià anà acabant amb les entranyes del malaguanyat colom. Possiblement en va deixar les plomes com a testimoni de la seva gesta.

Insisteixo que la història és del tot intranscendent, i que, de ben segur, és habitual en els silencis dels nostres espais oberts. La natura, diríem, és així. Però, més tard, donant-li voltes i llegint la premsa, no deixava de trobar-hi similituds amb la vida real dels humans. Sempre hi haurà un gavià sense entranyes disposat a cruspir-se les d'un pobre colom sense elements per defensar-se.

La nostra societat ha permès que els gavians se'n fessin els amos. Han anat creixent en aquests darrers anys i ens han volgut fer creure que eren benèvoles gavines. I han anat prenent poder. Tenim gavians en forma de polítics corruptes que no han tingut cap escrúpol a fer grans dispendis en foteses, que no han tingut cap altre objectiu que ser monuments en la seva memòria. Tenim gavians en estructures inútils que xuclen gran quantitat de pressupost per no tenir cap altra funcionalitat que crear llocs d'alt funcionariat per als seus protegits. I tenim gavians en les estructures financeres que marmotegen els petits estalvis d'unes llargues vides de treball, suor i sacrificis.

I tenim la víctima indefensa, el pobre colom. Un pobre colom que s'havia cregut (ai, pobret) símbol de la Pau. Un pobre colom que és la munió de tots els pencaires del país, que s'havien cregut (ai, pobrets) Poble Sobirà. Un poble que avui és espelleringat, retallat i sangonejat pels gavians de sempre i com a víctimes propiciatòries d'una deïtat omnipotent a qui anomenen Crisi.