Un ciutadà qualsevol quedarà astorat si navega pels webs dels ajuntaments amb l'ànim de comprovar els assumptes que es discuteixen en els plens. En efecte, es trobarà amb un fotimer de mocions o proposicions de diferents grups municipals amb un receptari més propi d'un parlament del món mundial que d'una sessió dedicada a discutir i aprovar qüestions de la vida local. A tall d'il·lustració, i sense ser exhaustiu, a l'Ajuntament de Girona durant aquest any 2012 s'ha debatut sobre les relacions de Girona amb Perpinyà i la Catalunya del Nord; sobre el suport al moviment #novullpagar; sobre la república amb motiu del 14 d'abril; per la sobirania fiscal; per declarar Girona moralment exclosa de la Constitució i per demanar una Girona lliure de desnonaments... També s'ha presentat una estrafolària denúncia, arran de la mort de Fraga Iribarne, per no haver estat jutjat ni condemnat, en un exercici de necrofília difícil d'igualar per més que el personatge es mereixi la reprovació de tots els demòcrates.
De totes maneres, la majoria d'aquestes mocions són simbòliques perquè el seu contingut no és competència dels ajuntaments i, si s'aproven, el consistori es limita a enviar una còpia certificada a qui correspongui pel seu coneixement i efectes oportuns. I en paus.
Cal esclarir que una moció és una proposta sotmesa directament a coneixement del plenari, per escrit o oralment, si ens atenem estrictament a la legislació vigent, que pot ser completada per un reglament orgànic municipal. És diferent d'una proposició que consta d'una part expositiva i una proposta d'acord i que es refereix a un assumpte inclòs a l'ordre del dia.
Amb tot, mocions o proposicions, tant li fot el nom, es prodiguen amb una facilitat sorprenent i els grups municipals rivalitzen a veure qui la presenta més estrambòtica. De fet, els plens dels ajuntaments són per prendre acords sobre matèries de la seva competència que afecten els vilatans i no fer volar coloms en reproduir a escala local els debats del Parlament de Catalunya, del congrés del Diputats o del Parlament Europeu.
Malgrat tot hi ha alguns grups municipals que, per justificar la necessitat de mocions supramunicipals, s'aferren a una imatge poètica de l'efecte d'una pedra llançada a un estany que remou les aigües, provoca cercles concèntrics i genera energies. En altres paraules, seria una forma de despertar la consciència de la gent. Aquesta concepció és una seqüela d'una vella teoria sobre l'agitació i la propaganda, (agit-prop en l'argot polític) que aprofita qualsevol mitjà per a l'adoctrinament ideològic.
En tot cas, és un recital de consignes, no la veu del carrer.
