o sé si durant el seu tour pels Estats Units, Artur Mas ha tingut un momentet per saludar Sheldon Adelson. Li deu haver pogut explicar que només un terç dels barcelonins veu amb bons ulls aquest Camelot de cartes de pòquer.

Jo també sóc força escèptic amb això d'Eurovegas. I Francesc Homs ja em pot anar dient que Port Aventura, al principi, va provocar rebuig. Diria que són dues històries força diferents, oi?

El nostre sector turístic, i sort en tenim, és un dels pocs que s'aguanten drets davant el tsunami econòmic. Ara bé, ¿ens cal dinamitzar-lo amb 8.300 màquines escurabutxaques al Delta del Llobregat? Cal convertir Catalunya, per dir-ho amb suavitat, en la Disneylandia dels ludòpates?

Ja ho sé, senyor Homs: l'atur creix i les nostres condicions laborals empitjoren a la velocitat de la llum. Per això resulten tan enlluernadores les promeses d'inversions faraòniques, de la creació miraculosa de milers de llocs de treball i, de retruc, d'una cascada incessant de beneficis. Però tota aquesta situació tan idíl·lica, en cas que algun dia arribi a materialitzar-se, no ens sortirà pas gratis. Perquè el senyor Adelson, igual que el BCE, no és cap ONG.

A principis del segle XX, ai!, Catalunya apostava per un model de turisme que es volia respectuós amb el paisatge i la seva idiosincràsia, però el franquisme va desmantellar aquests bons propòsits. Ara, al segle XXI, tornem a canviar de paradigmaÉ Cap problema: acostumats a passar per caixa cada dia a l'autopista, els catalans serem els millors promotors de la cultura de les escurabutxaques.