Segons el tercer Happy Planet Index, (IPF), una mena d'indicador de la felicitat del planeta que elabora la New Economics Foundation, Costa Rica és ara com ara el país més feliç del món, seguit per Vietnam, Colòmbia, Belize, el Salvador, Jamaica, Panamà, Nicaragua, Veneçuela i Guatemala. Tots ells, països que podríem considerar en fase de desenvolupament i que, per sort, no viuen el virus de les primes de risc, ni de les amenaces de rescat, ni de l'execució d'hipoteques, ni d'una cosa que se'n diu l'estafa de les preferents, malgrat que això no forma part dels paràmetres avaluadors, encara que, estic convençut, hi deu influir. I la prova és que curiosament els països més desenvolupats no formen part del top ten de la felicitat, tenint en compte que aquesta es mesura en funció de l'esperança de vida, de la percepció del benestar i de la petjada ecològica, entre d'altres indicadors.
En el cas d'Espanya, d'un llistat de 151 països, se situa en el número 62, molt per sota de Nova Zelanda, Noruega, el Japó, Alemanya, França, Itàlia o Suècia, i en relació amb l'anterior indicador, que data del 2008, Espanya mostra un descens preocupant en l'índex de la felicitat, segurament perquè les males notícies empenyen més que els pocs vestigis d'optimisme que ens puguin quedar.
La veritat és que no sé si realment som capaços de mesurar el grau de felicitat d'una població, perquè, entre altres coses, aquesta no és mai estable i depèn molt de les circumstàncies que envolten cada individu. I tampoc sé quins són els factors que la poden determinar i traduir en una xifra com ha fet la New Economics Foundation però, és clar que resulta molt més agradable visualitzar aquesta mena d'índexs que aquells altres que des de fa mesos ens tenen ben atabalats, i que mai no acabem d'entendre. Potser si el PIB, l'IBEX, l'Euríbor, la prima de risc, i tants altres indicadors dramàtics els substituíssim per l'IPF acabaríem essent més feliços o somiaríem que podem ser-ho.
