Ahir es van donar per acabades les obres d'ampliació de l'AP-7 a tres carrils des de Girona fins a la frontera. Aquesta obra completa la que ja es va acabar fa més d'un any dels tres carrils de Maçanet a Girona. En el seu conjunt significa la reparació d'una anomalia i un greuge històrics. Ara ja fa més de vint anys que els tres carrils arriben des de Barcelona a Maçanet. Però tot es va aturar aquí i durant molts anys, tant les autoritats del Ministeri de Foment com els responsables d'Abertis no van creure que fos necessària l'ampliació fins a la Jonquera.

Any rere any el trànsit s'anava incrementant i la densitat dels vehicles pesants feia més i més perillosa l'autopista, els avançaments entre camions eren un motiu de risc i d'alentiment de la velocitat mitjana dels vehicles. Tothom recorda, encara, la feixuga lentitud dels avançaments entre dos grans tràilers amb una cua de vehicles lleugers esperant la culminació de l'operació per recuperar una velocitat de creuer raonable. És evident que no ho plantejo en termes de velocitat; ho faig en termes de seguretat i de qualitat de la conducció.

Finalment es va imposar la lògica dels fets i es va desencallar una vella reivindicació que ara feliçment arriba a la seva culminació. Em sembla que no som prou conscients de l'avenç que representa aquesta millora, i de l'eficàcia dels treballs d'ampliació que aquests darrers dies han culminat amb les darreres capes d'asfalt i la corresponent senyalització. No solament això, sinó que per a finals d'any i potser a primers de l'any que ve es preveu la finalització dels nous enllaços amb l'autopista des de Fornells pel sud i Sant Gregori i Domeny pel centre. Aquests nous enllaços signifiquen un canvi radical en la mobilitat de Girona, completen l'anella de circumval·lació i faciliten l'accés a la xarxa d'alta capacitat des de diferents punts de l'àrea urbana.

Totes aquestes millores passen ara desapercebudes pels moviments i plataformes de rebuig al pagament de l'autopista que dominen, en part, l'escena mediàtica i situen en un segon pla les modificacions esmentades. La idea que tot és gratis o que hauria de ser-ho és una idea fal·laç que amaga un vell dilema. Paguem tots o només paguen els usuaris? Si és gratis paguem tots i si es paga peatge només es paga per ús. Més enllà de les circumstàncies injustes que concorren en el sistema de peatges, que és desequilibrat i ha perjudicat històricament Catalunya, si anéssim a la problemàtica general, a la tendència a Europa i a la necessitat imprescindible de la cura i el manteniment de les infraestructures, hauríem d'admetre que pagar per ús és una norma raonable i que es justifica plenament. Quedi clar que no justifico ni el greuge històric ni els beneficis excessius. Plantejo només que la queixa, amb un mapa de peatges desequilibrat i discriminatori amb Catalunya, no hauria de portar necessàriament a la supressió dels peatges, ni ara ni en el moment del venciment de la concessió. Si ens volguéssim emmirallar en el País Basc sabríem que un cop vençudes les concessions se segueix cobrant un peatge tou, i que s'ha fet càrrec de les infraestructures una societat de manteniment vinculada al Govern Basc.

Però tornem a l'àrea de Girona. Tot aquest debat del moviment "no vull pagar" no concerneix l'autopista en aquest àmbit. Res no hauria d'eclipsar el fet que, des de Fornells fins a Medinyà, l'autopista té ja ara quatre carrils (tres més un per banda) i que quan estiguin fets els enllaços corresponents totes les circulacions entre aquests punts seran gratuïtes, com ja ho és ara el trajecte Girona nord-Girona sud. D'aquesta manera, l'ampliació de l'autopista porta incorporada, en aquest trajecte, una mitja variant o el que és el mateix, la part que hauria correspost al desdoblament de la variant de Sant Daniel. No ens n'acabem de fer el càrrec perquè l'anella es desdobla meitat per l'est i l'altra meitat per l'oest. Però en el còmput total de carrils, en aquest tram als sis de tota l'autopista des de Barcelona a La Jonquera hi hauríem de sumar els quatre (dos per l'est i dos per l'oest) de la variant de l'A-2 desdoblada en dues meitats que esdevé com si res, sense saber-ho, el tram més llarg de N-II desdoblada de tota la província. Completem així un sistema de circumval·lació de la ciutat i la forma de fer-se ha estalviat un desdoblament pur i dur per Sant Daniel, que alguns donaven ja per fet amb l'argument que si ja n'hi havia dos, dos més no farien cap mal. Però aquest era el compromís que en el seu moment vam prendre i que malgrat tots els intents vam considerar innegociable.

Aquests dies fa -ja fa o només fa- quaranta-un anys que l'autopista va arribar a Girona. Les vicissituds i els entrebancs de la xarxa viària han estat múltiples. Però, ara, el comptatge dels vehicles que passen per la variant i els que passen per l'autopista en el tram gratuït de Girona nord a Girona sud ens donaria la justa dimensió del problema històric que la ciutat havia patit històricament i que en molt bona mesura s'ha resolt.

Per a alguns és evident que tot es pot continuar mirant en clau negativa. Però ara que ja s'acaba una obra d'envergadura que beneficia directament la ciutat de Girona i la seva àrea urbana, convido tothom a gaudir-ne, a valorar-ho en positiu i a trencar el negativisme atàvic amb una actitud constructiva que, sense renúncia a ni un mil·límetre d'exigència i autocrítica, com a mínim tingui la valentia i el coratge de reconèixer els avenços que s'han fet, sobretot des de les tribunes més exigents del món de les corporacions i institucions empresarials que han fet sempre bandera d'aquestes qüestions. Armats moralment tindrem més força per continuar exigint el compliment de tots els compromisos amb la resta de la N-II a tota la província.