Encara hi ha qui culpa de la crisi les famílies, per haver-se hipotecat, però les xifres divulgades fa pocs dies diuen que els préstecs hipotecaris tenen una taxa de morositat del 3% i els crèdits a promotors immobiliaris la tenen del 22,8%. Aquests últims equivalen a 67.421 milions, més del triple que fa quatre anys, i suposen el 58% de la morositat empresarial. Una gran porqueria que ens haurem de menjar entre tots, filla de les complicitats entre polítics, caixers i promotors.

Els bancs que van ser caixes estan omplint els seus actius d'habitatges i solars. Alguns procedeixen de desnonaments individuals, però sobretot hi ha els grans paquets de les promotores fallides. I més que n'hi haurà a mesura que els crèdits dubtosos deixin de ser-ho per esdevenir impagaments certs. Es parla de gairebé un milió d'habitatges per vendre a tot Espanya, i el sistema financer se n'està quedant un gran nombre. Quant valen? Cada dia menys, perquè cada dia baixen de preu. I, per tant, fan reduir el valor dels actius dels bancs i fan augmentar les seves necessitats de finançament, és a dir, la quantia del seu rescat.

No entendre d'economia i haver aprovat les mates amb cincs pelats em fa pensar bogeries que segurament els economistes descartarien. Per exemple, la següent. Si hi ha un milió d'habitatges per vendre. Si el seu preu continuarà baixant fins que algú no es posi a comprar. Si la baixada està foradant els bancs. Si el forat el pagarem entre tots. I si Europa està disposada a ficar-hi cent mil milions: Seria possible destinar els cent mil milions a què l'Estat compri un gran nombre d'aquests habitatges? Regatejant, és clar.

Els bancs es traurien els actius tòxics i en el seu lloc tindrien diners per prestar a les empreses. La compra massiva aturaria la caiguda dels preus, i això animaria les compres de particulars. Per la seva banda, l'Estat podria destinar els habitatges a lloguer social mentre espera la sortida del túnel de la crisi, moment en què els vendria sense pèrdua ni benefici. A més a més, s'estaria fent alguna cosa per complir amb l'article 47 de la Constitució: "Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret".

Hi deu haver un milió de raons per no fer tal cosa. Ja els he dit que no entenc d'economia. Però m'enrabio sol cada vegada que un economista o un polític deixen anar que la culpa és de les famílies, que renuncien a tot abans de deixar de pagar la hipoteca i quedar-se al carrer.