Els catalans amb sensibilitat d'esquerres estan orfes de futur, amb un PSC sense rumb i agonitzant a les enquestes, i amb una ERC puixant però de forma insuficient i sense tenir l'esquerra com a prioritat. També puja però amb menors possibilitats IC, que té per davant molt camí per recórrer però amb cap possibilitat, de moment, de liderar una alternativa.
Davant de tot això hi ha CiU, que experimenta el desgast de gestionar misèria però sobretot el desgast d'exposar la seva nova identitat estrenada amb Artur Mas: la de ser un partit de dretes sense matisos. CiU, en el passat un partit que s'havia alimentat també d'ideals socialdemòcrates i centristes, és actualment un partit clarament de dretes. No és ni bo ni dolent, sinó una simple constatació. El seu líder actual (Artur Mas) així ho ha decidit, col·locant al capdavant de les carteres que marquen ideologia gent molt de dretes. És el cas de Felip Puig, conseller d'Interior, garant de l'ordre per davant de tot; o de Boi Ruiz, que possiblement passi com el conseller que va enterrar el model de salut conegut fins ara. O del mateix president Mas, que per posar un ?exemple, i amb independència de si és bo o no l'Eurovegas, ell ho té tan i tan clar que no dubta a menystenir i ridiculitzar aquells que s'hi han manifestat en contra.
A CiU s'ha imposat la dreta d'ordre i negoci per davant dels individus, de la història, del paisatge i del territori. Aspectes que la CiU de Jordi Pujol mai no va perdre de vista i que sempre va fer dubtar els electors amb sensibilitat lleugera d'esquerres que sovint el van votar.
Però malgrat que Convergència i Unió és ja un partit de dretes sense complexos, avui per avui és l'únic partit capaç -llevat que l'actual terratrèmol es converteixi en el big one- de tornar a revalidar la majoria. Possiblement amb altres aliats perquè, si una cosa m'atreveixo a afirmar, és que a Catalunya el PP tornarà al seu cau residual.
