E"Aquí la envidia y mentira / me tuvieron encerrado. / Dichoso el humilde estado / del sabio que se retira / de aqueste mundo malvado, / y con pobre mesa y casa, / en el campo deleitoso / con sólo Dios se compasa, / y a solas su vida pasa, / ni envidiado ni envidioso" (Fray Luis de León)
ls qui no tenim béns terrenals inventariables, ni riqueses, ni immobles, ni res de res, posats en la tessitura de poder fer testament, voldríem poder deixar als familiars i als amics el testimoni d'alguns intangibles molts estimats. El primer, justament aquest: amb no res estalviat a les butxaques, amb treball honrat i ganes de fer-lo, i amb l'escalf de familiars i amics es pot viure perfectament.
El segon intangible que voldria saber transmetre als qui em llegeixin és l'optimisme. L'optimisme de cor i valent. No es pot anar per la vida tement sempre el pitjor i trobant-ho tot malament. Ara bé, no es pot confiar ni en l'optimisme esquerdat dels imbècils, ni en l'optimisme racional dels pusil·lànimes; el que cal esgrimir sempre és un optimisme vital, contrari als dogmes, al·lèrgic als psicòlegs, natural i espontani. Cal naturalment saber-lo exhibir sense despertar enveges, l'esport nacional d'aquest país.
El tercer. Es pot ser honrat, pagar impostos, acceptar les multes, reconèixer els errors i demanar disculpes sense fer grans escarafalls. Es pot predicar amb l'exemple, humilment, sobretot en tot allò que hagin d'observar els adolescents i els joves. Més enllà de l'ego que cadascú es teixeix a tot volt, es pot pensar sempre en els altres éssers humans, en els qui ens envolten, en els familiars, en els amics, en els companys de feina, en els veïns. I s'hi pot ser amable, sol·lícit, generós. Reconforta molt sentir-se estimat, però encara més estimar.
El quart. Hi ha un intangible molt poderós, bàsic i fonamental en la societat que estem bastint i el moment que estem passant: la lectura. El llibre és, evidentment, tangible; la lectura, en canvi, és un intangible poderós. Quants llibres ha llegit al llarg de la seva vida? Més fàcil: quants n'ha llegit aquest any, des del gener fins avui. No penso només en novel·la (massa sovint l'empanada d'un individu, ponderada i premiada per la camarilla d'amics i saludats), penso en narrativa, biografia, llibres de viatges, guies, assajos, tractats de ciència divulgativa, tractats científics, diccionaris, poesia... Penso també en còmics, diaris, revistes, pamflets polítics i sindicals... La lectura és l'aliment del cervell i per tant de l'ànima.
Una societat que viu pendent del cos, del físic, de la dieta, de l'alimentació saludable i biològica, de l'esport, de les calories, etc., i oblida i menysté l'aliment del cervell, està condemnada a desaparèixer. Quan tothom sigui sa, saludable, més ràpid, més alt i més fort; quan la musculatura hagi vençut el greix i la capacitat pulmonar a l'angoixa, possiblement la gent sigui feliç i visqui més anys, però no sabrà per què és feliç ni per què viu tant, i es tornarà a enfilar als arbres. El vell equilibri entre cos i ànima és una quimera, una enganyifa dels venedors de manuals d'autoajuda. El cervell és la clau de tot, el centre de l'univers.
Penso que per tenir una vida completa i intel·ligent s'ha de llegir i que s'ha de llegir de tot. També best sellers; però bàsicament bons llibres. Hi ha peces de la literatura universal que no es poden deixar de llegir en el trànsit per aquesta vida. Si són en llengua que no es comprèn, s'han de buscar bones traduccions. M'han engreixat l'esperit alguns autors extraordinaris: Edgar Allan Poe, Cesare Pavese, Gabriel García Márquez, Victor Hugo, Dostoievski, Steinbeck, Molière, Shakespeare, Hemingway..., i tants altres.
S'han de llegir, sobretot, i amb la possibilitat que tenim de fer-ho en la llengua original, alguns autors ben nostres: el Tirant lo Blanc i el Quixot; les poesies d'Ausiàs March, de Luis de León i de Quevedo; Larra, Narcís Oller i Guimerà; Rubén Darío, Machado, García Lorca, Miguel Hernández, Salvat Papasseit, Carner, Màrius Torres i Carles Riba; Bertrana, Maragall, Ortega y Gasset, Pío Baroja, Unamuno, Maragall, Verdaguer, Bertrana; Ruyra, Delibes, Goytisolo, Espriu, Martí i Pol, Comadira... A part de tots ells, s'han de llegir els moderns, els atrevits, els transgressors, els que fan pensar, els que aporten un bri de bellesa...
A França, el nombre de lectors és infinitament més gran que a casa nostra, i aquí cada vegada es llegeix menys. Parlant-ne amb l'editor gironí Quim Curbet, a peu de carrer, vam concloure que l'element més important en el procés de lectura és el llibreter, que sap, que llegeix, que aconsella, que motiva, que ajuda a desbrossar el gra de la palla, que distingeix els best seller de la bona literatura. Avui, justament, els llibreters de les comarques gironines celebren la seva festa a l'entorn del II memorial Pere Rodeja. Jo els diria a tots ells que no defalleixin en el seu paper, tan important avui, d'ajudar a formar el cervell dels gironins i gironines.
El cinquè i darrer. A més de la lectura, un intangible necessari per anar per la vida és la música. No només la música que amb tambors i xumba-xumba accelera el cor i fa que s'empatitzi amb tothom a casa, al carrer, al cotxe o a la discoteca, sinó sobretot la música profunda que alimenta l'esperit, que transcendeix el moment, que emociona.
No res més em sembla tan important avui com deixar escrit el testimoni d'aquests intangibles personals; tan abastables com la mateixa felicitat; com el goig d'aquell a qui l'enveja no mou, ni mou la dels altres.
