I no oblidem que el tema central de l'obra de Marx és el gaudi humà. La vida bona, per a ell, no és una vida dominada pel treball, sinó pel temps lliure.
Per Marx, segons escriu Habermas, l'objectivitat del món "està fundat sobre l'organització física dels éssers humans, que està orientada cap a l'acció.
Per tant tots els homes, com a éssers humans, som agents intel·lectuals, transformadors gràcies a la nostra praxi social. Per això, el marxista no és contemplatiu, ni passiu; sinó realista, materialista, actiu, crític, humanista, solidari, col·lectiu. Aquestes tesis ens recorden les d'un altre pensador marxista, com l'italià A. Gramsci, que tot ésser humà que pensa críticament és un intel·lectual. I els intel·lectuals orgànics són els polítics que organitzen la seva acció, praxi, cap a la transformació social, cultural i econòmica de les classes populars.
Per les passades festes de Nadal, per celebrar la crisi, cada dia més evident del capitalisme global, hem llegit per informar-nos de les seves causes, processos, un gran llibre, que recomanem: Por qué Marx tenía razón, de Terry Eaglenton. Deixeble seguidor d'una sèrie de pensadors marxistes angloamericans, com Raimond Williams, Frederic Jameson, amic de Perry Anderson, Alex Gallinicos, col·laboradors de la Law Review.
En aquests difícils moments, on l'atur ja afecta cap a 5 milions de persones a l'Estat espanyol, de retallades socials a l'estat del benestar, en sanitat, educació, etc. D'endeutament general, de la dictadura dels mercats econòmics internacionals, que especulen indecentment, imposant interessos i tecnòcrates als països sense ser elegits democràticament. I per tot arreu avances les idees neoliberals conservadores, i s'enfonsen les dèbils esquerres, que amb prou feina no són ni socialdemòcrates. Per aquest motiu per als pocs intel·lectuals que encara ens considerem marxistes, llegir llibres com els d'Eagleton ens renova críticament en les nostres teories, praxi compromís per transformar el nostre món, societat, que va cap a l'apocalipsi autodestructora universal, si no parem amb el caòtic i nihilista sistema de producció capitalista en la seva espiral de fals progrés, consum. Destructors explotadors dels homes, natura, en benefici d'unes minories d'especuladors rampinyaires.
Eaglenton, en 10 capítols encapçalats per una cita sobre el que els reaccionaris del sistema neoliberal critiquen als marxistes, els contesta fil per randa, rebotint totes les mancances, contradiccions, analitzades històricament al dia amb la veu crítica de tots els nous pensadors marxistes d'arreu del món. I d'entrada considerem que l'antiquat no és el marxisme, si no el capitalisme que fa aigües per tot el planeta. I que la màxima aspiració dels marxistes és deixar de ser marxistes, perquè volem que acabi la explotació dels homes pels homes, en la prehistòria de la lluita de classes, països, religions, etc.
Per aquest motiu Marx va fer una crítica radical del capitalisme i ens fa continuar els seus seguidors: l'actualitat de les velles tesis marxistes de socialisme o barbàrie, Eaglenton analitza històricament les realitats, dificultats, avanços. Tot i els fracassos del socialisme irreal burocràtic de l'URSS estalinista, les contradiccions de l'actual Xina, les eternes dificultats de la Cuba postcatrista.
La brutalitat de l'imperialisme americà occidental organitzant els exercits de ?l'OTAN, que directament o secretament actuen per reprimir tots els brots socialistes que intenten qüestionar els interessos econòmics de les potències dominants euroamericanes.
Sobre Marx i les tesis crítiques del llibre d'Eaglenton, podríem fer dotzenes d'articles. En síntesi, no oblidem si Newton va descobrir les forces invisibles que indiquen lleis de la gravetat i Freud va descobrir el funcionament invisible de l'inconscient, Marx va desemmascarar la nostra vida quotidiana i desvela l'opressió del model de producció capitalista. Marx fou el primer a denunciar l'alineació la mercantilització de la vida social, la cultura de la cobdícia, l'agressivitat, l'hedonisme dels valors economistes burgesos que sols amaguen voluntat de poder nihilista, consumista i deshumanitzada.
Avui, en un nou Primer de Maig, el 2012, cridem un cop més el vell eslògan de la internacional marxista: allò de proletaris i minories oprimides de tot el món, unim-nos.
