El #novullpagar ha estat un èxit. Ja entenc que alguns dels qui remenen les cireres comencin a estar preocupats per la volada que agafa, perquè la negativa a pagar els peatges no la defensen només conductors d'esperit independentista. L'espectre ideològic de la protesta, m'ho sembla, és molt més ampli, més transversal.

Si que és veritat, és clar, que molta gent n'està fins als nassos del cinisme espanyol. I que l'erupció de #novullpagar pot ser una constatació de la fatiga generalitzada davant d'aquesta aixecada de camisa fiscal contínua. D'aquests pressupostos d'en Rajoy. D'aquest nyap de N-II. D'etcÉ

El #novullpagar ha fet diana en el cor de la gent perquè és una campanya senzilla i directa, amb ànima i amb arguments. Molts catalans els poden entendre. I sentir-s'hi identificats. Perquè no passa pas cada dia que milers de ciutadans de tota mena, sense gaire propensió a l'heroïcitat, decideixin plantar cara al sistema i desafiar-lo amb un acte que pot ser penat. Fet que demostra, de nou, la falta de sintonia entre el carrer i bona part de la classe política.

L'actitud en ziga-zaga de la Generalitat n'és un bon exemple. No pot ser que el portaveu del Govern es mostri comprensiu amb els qui no paguen, i poc després se'ls amenaci amb l'espantall d'una multa. O que la ràdio oficial t'informi que hi ha cent persones diàries que no paguen, quan el nombre de practicants d'aquest nou esport nacional de risc desborda el Twitter.

Ja veurem com peta, tot això. De moment ja hi ha qui ha començat a pagar el peatge amb monedes d'un cèntim. Molt bona. O caixa o faixaÉ