OPERACIÓ "PLOWSHARE", 50 ANYS

l segle VIII a. de C., Miquees va profetitzar: "Ell serà jutge entre moltes nacions, arbitrarà sobre pobles nombrosos i llunyans. Forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l'espasa contra una altra, ni s'entrenaran mai més a fer la guerra. Cadascú s'asseurà a l'ombra de la seva parra o de la seva figuera sense por de ningú" (Miquees 4,3-4,4). Agafant l'esperit i la paraula plowshare (rella de llaurar) del profeta Miquees, els americans dels Estats Units van començar fa cinquanta anys una campanya d'explosions nuclears amb "finalitats pacífiques" al desert de Nevada: "l'Operació Plowshare".

Què és una explosió nuclear amb "finalitats pacífiques"? Als anys 50 i 60 del segle passat, l'energia (i la potència) atòmica formava part dels projectes industrials i de progrés del món "civilitzat". Les seqüeles, les imatges i el remordiment per l'impacte de les bombes atòmiques llançades sobre Hiroshima (Little Boy) i Nagasaki (Fat Man), el dilluns, 6 d'agost de 1945 i el dijous 9 d'agost de 1945, que a finals de 1945 ja havien matat 220.000 persones, pesaren sobre l'ànim bel·licista dels primers moments. Cal no oblidar que els qui van desenvolupar la investigació atòmica als anys 30 i 40 del segle XX (tant des de l'alemanya nazi com des de l'Aliança) ho feren buscant les possibilitats terriblement destructives de la fusió i de la fissió.

Tanmateix, entre la creació de l'ONU (1945), al final de la terrible II Guerra Mundial, i la proclamació universal dels Drets Humans (1948), ja en la primera resolució de febrer de 1946, l'Assemblea General es va referir als usos pacífics de l'energia atòmica i a l'eliminació de les armes atòmiques de destrucció massiva. Per tant, almenys de manera "pública", les investigacions dels americans sobre energia nuclear entre 1950 i 1960 semblava que es dirigien a finalitats pacífiques. També a l'altre costat de l'Atlàntic, a la URSS, el projecte de "bombes atòmiques pacífiques" durà anys i rebé l'expressiu nom d'"explosions".

Als EUA, es dissenyaren sobre paper alguns projectes pacífics "realitzables" amb explosions nuclears, com per exemple: ampliar el canal de Panamà; fer un nou canal a través de Nicaragua que hauria estat batejat amb el nom d'"el canal de la Pan-Atòmica"; volar cavernes subterrànies d'aigua, de gas i de petroli; a cops de bomba volien connectar els aqüífers d'Arizona; l'any 1963, la Comissió de l'Energia Atòmica, la Divisió de Carreteres de Califòrnia i el Ferrocarril de Santa Fe volien usar 22 explosions nuclears per excavar un pas per al tren i la interestatal 40 a través de les muntanyes de Bristol al desert de Mojave; també van pensar en les bombes per estimular l'extracció de gas i de petroli... Per sort, que se sàpiga, mai els EUA han usat en enginyeria civil les explosions nuclears.

Això no vol dir que no es fessin unes quantes proves atòmiques experimentals de gran magnitud. Fins a 27, entre 1961 i 1977, amb unes despeses milionàries. El 6 de juliol de 1962, a l'àrea 10 de Yucca Flat, a Nevada, els estatunidencs van realitzar, dins de l'Operació Plowshare, la prova nuclear "Storax Sedan". "Sedan" era el nom del dispositiu termonuclear. Van ubicar-lo dins un pou excavat en una plana al·luvial a 194 metres de profunditat. L'explosió resultant va equivaldre a 104 kilotons de TNT (435 terajulis). Per entendre'ns, un terajuli són 10 bilions de julis (10 elevat a 12). Amb un juli de força es pot tirar una pometa, un metre cap amunt. En el cas de Nevada, la detonació va expulsar 11 milions de quilos de sorra i va crear un cràter de 100 metres de profunditat (una mica menys que la torre de comunicacions -Pirulí- de Girona, que en fa 118) i un diàmetre de 390 metres (la distància que hi ha de la rotonda de Santa Eugènia a la del passeig d'Olot). Des de llavors, el cràter Sedan és el cràter artificial més gros del planeta. Les ones sísmiques resultants van correspondre a les d'un terratrèmol de 5 a l'escala de Richter i una radiació immediata de 500 roentgen per hora. La pluja radioactiva de la prova va ser la més contaminant mai experimentada pels americans.

El Nevada Test Site està situat a 105 quilòmetres de Las Vegas i ocupa una superfície de desert de 3.500 km2. Les proves nuclears començaren el 27 de gener de 1951 i van durar fins al 23 de setembre de 1992. Se'n van anunciar 925, però se sap que se'n feren moltes més. Algunes eren tan espectaculars, els núvols radioactius anaven tan amunt amb les seves tonalitats vermelles, verdes i grogues, que arribaren a ser una atracció per als turistes de Las Vegas.

L'any 1997, l'institut Nacional del Càncer (dins els National Institutes of Health dels EUA), va publicar un estudi que determinava que les repetides proves del Nevada Test Site havien dipositat altíssims nivells de iodur-131 radioactiu, en diversos estats dels EUA, sobretot contigus a l'estat de Nevada, molt especialment als anys 50 i 60. La contaminació fou prou gran com per determinar que fou la causa de milers de casos de càncer de tiroides. L'any 1990, en un gest compensatori, es va determinar que els possibles afectats pels experiments del NTS rebessin 50.000 dòlars. L'any 2006, ja s'havien rebut i acceptat 10.000 reclamacions. Però el que són les coses i el que són els americans d'aquesta zona, al mateix temps s'oferien i s'ofereixen als turistes circuits de visita per la zona.

Per als ciutadans més cauts, és possible veure l'explosió de la bomba del 6 de juliol de 1962 a través del youtube, amb una pel·lícula recentment desclassificada dels arxius secrets americans. Els ciutadans més desconfiats, en canvi, poden pensar, a partir de la història que acaben de llegir, qualsevol cosa, com per exemple, que en l'augment de casos de càncer al món (i a casa nostra) hi tenen a veure molts més factors que no pas els que ens expliquen, i que la seva vida no val ni un ral, estant com estem en mans de les indústries i els militars que manen sobre els governs i els estats. Per tant, seguint la profecia bíblica, que cadascú busqui la seva figuera i la seva parra, i vagi pensant tranquil·lament en l'epitafi de la seva làpida, alguna cosa així com: "Aneu-vos-en a forjar relles, cabrons!".