Malgrat que les mesures antisocials aprovades cada divendres pel Consell de Ministres no donen els resultats esperats (l´economia s´enfonsa, la prima de risc augmenta i la borsa cau en picat), continuen les ganes de seguir tocant els pebrots o els ovaris a la gent.

En cinc mesos, de gener a maig de 2012, el PP ha governat a cop de reials decrets-llei. Entre els dinou d´aprovats hi ha el «sanejament del sistema financer», la reforma del mercat laboral, la disminució del dèficit públic, la reducció dels serveis educatius, les retallades en la sanitat, la liberalització del comerç... I n´hi haurà d´altres, sense cap recança.

Per la seva part, el govern de la Generalitat ha estat un alumne avantatjat en l´aplicació de les tisorades amb l´excusa de l´herència del tripartit i «l´espoli fiscal» quan la causa és la davallada dels ingressos per la recessió econòmica i que el suposat «robatori» de Madrid és una conseqüència de la política de redistribució de la renda. De fet, aviat ha ensenyat el llautó amb l´augment dels impostos propis (tram autonòmic de l´IRPF, cànon de l´aigua, cànon de residus, impostos sobre carburants, un euro per recepta...) i la reducció de la despesa dels serveis bàsics i essencials.

De forma premeditada, uns i altres han escollit carregar a les espatlles dels assalariats el desgavell del sector financer. Primer els accionistes dels bancs, després els ciutadans?

Doncs els governants d´allà i d´aquí han de saber que no hi ha perdó per als malvats. S´equivoquen en la creença que l´austeritat portarà el creixement econòmic i en negar-se a adoptar mesures per estimular l´economia. La seva resposta al sofriment de la gent, a la contestació social i al cabreig d´amplis sectors és amenaçar amb la repressió per preservar «l´ordre social».

Segurament els preocupa les mobilitzacions dels anomenats «iaioflautes», un grup de veterans lluitadors que han tornat a sortir al carrer per defensar allò que va costar tant de guanyar. Potser temen la marxa a peu cap a Madrid dels miners de Lleó, Astúries i Aragó que arribarà l´11 de juliol per protestar contra les retallades d´un 63% de les ajudes al sector del carbó.

Els miners i els iaios són protagonistes, entre altres, de la resistència a la pèrdua de drets laborals i socials. Ambdós col·lectius tenen quelcom en comú: un futur poc esperançador. Les magres pensions dels jubilats congelades i qui sap si seran reduïdes; els miners seran acomiadats i acabada la prestació d´atur es veuran abocats a l´exclusió social.

Per tant, tenen poc a perdre i molt a guanyar si la seva lluita encén la guspira capaç d´aturar aquesta infernal política de rescat de bancs i banquers.