Les recents declaracions de Duran i Lleida en el sentit que només hi ha tres nacions -Catalunya, Euskadi i Galícia- amb dret a ser, a existir, i a tenir televisió autonòmica, etc. han indignat els nacionalistes valencians. En això s'han posat d'acord els blaveros i els catalanistes: tots treuen foc pels queixals. Enhorabona!

No cal que repetisca, per sabut, que l'autonomia valenciana és, entre totes les espanyoles, la que té menys adeptes -per a ser més exactes, és la penúltima per la cua-. De manera que no és, ni, ara per ara té previsions de ser, una nació, i si aguanta com a nacionalitat és de pur miracle. O siga que no cal que ningú s'esguelle les vestidures, en imatge bíblica i tràgica. El projecte nacionalista es va fer malament. Millor dit, no es va fer: Els valencianets van assumir les idees que li interessaven a la burgesia catalana, es van engolir el projecte de Països Catalans, que ho salvaria tot, al qual li va contestar el senyor Lizondo ab la seua taronja, i tots plegats se'n van anar a fer la mà. Perque al nacionalisme valencià actual d'arrel catalanista, que es veu triomfant, no caldrà dir-li que "si vol tocar poder" no serà via nacionalista tampoc: Per un costat tenen EQUO i el Viva España, per l'altre, que el futur poder autonòmic valencià que es dibuixa és fer front comú amb dos partits espanyols; i per l'altre, el seu soci Duran i Lleida que ha ?menystingut els valencians, a favor, com sempre i lògicament, dels interessos estrictes de la burgesia catalana, els ha dit, indirectament, que "Ja t'apanyaràs". Si els valencians no han sabut fer un projecte il·lusionador per al país, que ho assumisquen, i punt.

No hi ha més possibilitat de valencianisme, i d'aconseguir que els valencians i valencianes s'il·lusionen majoritàriament (algun dia) amb un projecte polític, que assumir coses tan senzilles i bàsiques com: La llengua valenciana és la llengua dels valencians, i la base principal per a construir el país. (Els Països Catalans ja fa anys que no funcionen políticament, i la llengua valenciana diferent i diferenciada, tampoc. Van ser projectes amb una mala base científica, tant un com l'altre -i subratlle "l'altre"-, que els científics valencians de la llengua no volen o no saben entendre. Ai!). Defensa total i absoluta de l'Acadèmia de la Llengua Valenciana. Defensa de la televisió pública valenciana i de qualitat (i, si fóra possible, apartidista). Defensa de la pilota valenciana, del Cant Valencià d'Estil, de les falles, dels riuraus -edificis singulars, únics al món-. Defensa de la terra, de la geografia pròpia, de la història, de l'economia, de la cultura, de l'autoestima valenciana, sense caldre anar a demanar permís a Madrid o a Barcelona. I un llarg etcètera de conceptes valencians autòctons, que no necessiten res ni ningú per a dur-se a la pràctica. I, sobretot, no necessiten, no necessitem, introduir paraules alienes que duen a l'enfrontament. Som valencians i tot lo nostre és valencià també. I punt. Dir-nos valencians és la nostra manera de ser i d'afirmar-nos com a poble: valencià, valencians, valencianes, valencianiaÉ

L'allunyament del poble valencià dels projectes nacionalistes, el fracàs d'aquelles idees, no és un problema dels polítics valencians -o no, només- és, fonamentalment, responsabilitat de la classe pensant que no ha sigut, ni és, capaç de donar alternatives vàlides. Ja és hora de perdre la por i d'estimular la creativitat. Ser valencià, parlar la llengua valenciana, és, i ha de ser, lacondició bàsica i normal. I els filòlegs, si volen, poden quedar-se "ofrenant noves glòries a Catalunya" -la que els dóna l'esquena sempre que li interessa- i defensant conceptes erronis del segle passat, que han dut la societat valenciana a l'atzucac on es troba. I la societat catalana, amb Duran i Lleida et allii, amos de mitja Espanya actualment, seguiran avant, també, amb el seu projecte molt ben fonamentat. Vos havíeu fet il·lusions que Catalunya vos salvaria? Il·lusos! Vos recorde la màxima marxista: "Baseu-vos en les forces pròpies".