Tot i que competeixen en múltiples camps de batalla (digital), el president de Google, Eric Schmidt, i el màxim responsable de Facebook, Mark Zuckerberg, coincideixen en allò fonamental. Així, sota una aparença feliç de màxima transparència i llibertat infinita, ambdós estan preocupats per aconseguir que no deixem de proporcionar-los dades gratuïtament. Amb el cinisme que dóna la barreja de seguretat i poder, el cervell del principal buscador del món ha advertit en més d'una ocasió que si algú ha d'ocultar quelcom, és millor que no entri a Google. L'impulsor de la xarxa que ha transformat milions de vides en el present pregona amb una actitud encara més hipòcrita que la intimitat ha deixat de ser una norma social. És evident que, en conjunt, aquests dos portals ens ofereixen molts més avantatges que inconvenients. Però no podem pecar d'ingenus. Mai havíem estat tan ben documentats com ara, malgrat que hem arribat a aquesta inflació d'informació perquè deixem rastre (virtual) pertot arreu. Els usuaris obsessionats a construir-se un personatge que els afavoreixi al ciberespai constitueixen el perfil de víctima perfecta. I cada cop n'hi ha més. Ja s'ho trobaran.