Mario Draghi ha dit davant de la catàstrofe financera que envaeix Europa que el BCE no està per "resoldre els problemes financers dels estats". Increïble, un Banc Central que no pretén ajudar a solucionar els problemes financers dels organismes que l'han creat. Aquest presumpte senyor somia amb una Europa on la majoria de treballadors estiguin a l'atur o amb sous de 400 euros (7 milions de persones en el model europeu del moment que és Alemanya) i la resta a la presó. Això sí, la inflació controlada. Què bé! Els especuladors financers han aconseguit segrestar el BCE per ampliar les seves malifetes.
L'any passat el Ministeri Treball va fer 235.000 inspeccions als receptors de subsidis d'atur, no fos cas que al brutal sou que cobren de 1.000 euros -de màxim- facin algun treballet per fer-se milionaris. Mentrestant, quantes inspeccions als 600 defraudadors als qui es va descobrir diners il·legals a Suïssa? Cap. Això sí, de pas per Barcelona Hervé Falciani, l'home que va alertar dels 24.000 comptes secrets suïssos, l'han detingut. Les autoritat suïsses en demanen l'extradició. Brillant!
Es calcula que el capital amagat en paradisos fiscals és de 15 bilions d'euros, que és l'equivalent al PIB dels EUA i del Japó. Només els 10 principals bancs -entre ells Goldman Sachs, el banc on va treballar Draghi- n'han gestionat 4,8 bilions d'euros. Si desapareguessin els paradisos fiscals, desapareixeria automàticament els deute públic dels països, es podria finançar àmpliament l'estat de benestar i complir els objectius del mil·lenni relatius a la fi de la gana al món.
En un breu, no sé per què no és titular a primera pàgina de tots els diaris, llegeixo que ha dimitit un economista del Consell Executiu de l'FMI, Peter Doyle, avergonyit de pertànyer a aquest organisme que acusa d'incompetent i d'ocultar les dades de la crisi.
En fi, aquests presumptes senyors amb deliris propis de la bogeria i la ludopatia volen un món amb inflació zero i amb treball esclau. En les converses d'aquests dies comencen a sortir idees de com aturar aquesta gran anada d'olla, on cada nova recepta porta a més atur, més retallades, més sofriment dels més dèbils. Jo si fos dels presumptes senyors començaria a posar-me nerviós. Si les regles de joc no són les democràtiques, que no s'estranyin si comença a haver-hi gent, molta gent, que busca altres solucions alternatives. Jo d'ells començaria a tenir por. No sabran on gastar-se les fortunes i no sabran on amagar-se de la gent. Hauran de mirar enrere, no dormiran tranquils i al final tot s'ho hauran de gastar en seguretat. Crec que els sortiria més a compte pagar impostos. Però ja se sap, els amos de l'univers són idiotes.
