Els mitjans de comunicació ens obsequien, un dia sí i l'altre també, amb un ruixat imparable de xifres recessives. Davant aquest batibull de magnituds astronòmiques, filles d'aquest entramat d'estafadors bancaris, constructors barruts i polítics il·luminats, no costa gaire imaginar com se sentia Scott Carey, l'increïble home minvant, quan, a poc a poquet, s'anava convertint en un bosó de Higgs.
Voleu fer la prova? Vinga! Aquí van alguns titulars de les últimes 24 hores: "La fugida de capitals d'Espanya arriba als 163.185 milions d'euros fins al mes de maig". "El dèficit de l'Estat augmenta un 53,7% fins al juny i suma 43.078 milions d'euros". "La Generalitat no pagarà la nòmina del juliol a bona part dels 100.000 treballadors de les entitats socials on té places concertades". "Un 75% dels pensionistes catalans pagaran un 10% del cost de cada fàrmac". "Catalunya perd un 62% de turisme extrahoteler el mes de juny". "El metro i els busos de Barcelona perden 5,6 milions d'usuaris el primer semestre de l'any". "El Festival Grec ven un 45% d'entrades menys que el 2011". "Les vendes del comerç minorista sumen 24 mesos en negatiu"É
Bufa! Si després de tot aquest ?re?guitzell de números, no esteu marejats com si haguéssiu pujat al Shambhala, us felicito. Teniu un estómac d'acer.
Ja, ja sé que algunes veus autoritzades diuen que ens estem acostant al final del túnel. I jo voldria creure-me'ls, però no tinc temps per collonades. Estic massa enfeinat assistint al desmantellament imparable i progressiu de l'estat del benestar, almenys tal com jo el vaig conèixer.
