Juan Pablo Torroija, que vivia en una casa ocupada de Girona, va ser detingut la matinada del passat 11 de juliol acusat d'haver comès un robatori a l'interior d'un cotxe. Hores després, els agents de la policia local de Girona van detectar que l'home s'havia intentat suïcidar. Va ingressar a l'hospital Josep Trueta, on va morir el dia 14 a causa de les greus lesions que havia patit. La corresponent autòpsia va certificar que la causa de la mort de Torroija va ser el suïcidi per penjament. A banda dels danys al coll, només presentava dues rascades a les mans. Els agents li havien retirat el cinturó i els cordons de les sabates abans d'engarjolar-lo. Per tant, l'actuació policial havia estat correcta, tot i no haver pogut evitar la mort del detingut. Una periodista del Diari de Girona ha tingut accés a les cintes i ho pot certificar. El problema sorgeix quan el jutjat pertinent no comunica la mort de Juan Pablo Torroija ni a la seva família ni al consolat argentí com és preceptiu en el cas de la defunció d'un ciutadà estranger. La família va trigar gairebé quinze dies a tenir-ne coneixement. A causa d'aquest retard i a les tràgiques circumstàncies de la seva mort, són comprensibles les suspicàcies dels seus familiars amplificades pel sensacionalisme de gran part dels mitjans de comunicació argentins amb unes acusacions gratuïtes, sense cap prova ni cap fonament. Ahir, un jutjat de Girona va arxivar les diligències obertes per les lesions que va patir el detingut. El cas està clar, però ha sigut mal gestionat pel jutjat que havia de comunicar la mort de Torroija al consolat argentí. En aquest sentit, per esvair la polèmica, estaria bé que l'Ajuntament de Girona actuï amb la diligència que no va tenir el jutjat i ofereixi totes les informacions i tota la documentació que calgui tant al cònsol argentí a Barcelona com als familiars de l'home mort per evitar la injustificada campanya de desprestigi contra la policia gironina.
