les "amables" frases del ministre Cristóbal Montoro tenen la virtut de mostrar l'autèntica cara del PP: un partit genèticament catalonofòbic, empeltat de franquisme i antidemocràta. Els arguments, que tota la caverna -de dretes i d'esquerres, ja que també tenim "fatxa-progres"- aplaudeix, són els de sempre: Catalunya no existeix com a nació, som "aldeanos" per defensar-la i defensar el català, la construcció de noves nacions és antiquada i medieval, som nosaltres els que robem a Espanya...

"La major part dels castellans gosen dir públicament que aquesta nostra província no és Espanya, i, per ço, que nosaltres no som verdaders espanyols... A més d'això tenen altra cosa pitjor, i és que volen ser tan absoluts i tenen les coses pròpies en tant i les estranyes en tan poc, que pareix que són ells vinguts a soles del cel i que la resta dels homes és el que és eixit de la terra. I és allò bo, que si a les històries verdaderes donem fe, trobem que no hi ha nació en Espanya que tan arrimada i enfosquida sia estada en tot temps com la castellana". No és pas un text escrit el 2012, sinó cap al 1550!.

És de l'escriptor tortosí Cristòfol Despuig, autor de la millor obra del Renaixement català, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa-en la qual també ja planteja la negació per part dels espanyols de la unitat de la llengua, incloent-hi el català- i ens il.lumina sobre un problema no resolt: el fet que Espanya -que ara ja, definitivament, només representa els hispanoparlants- s'atribueix en exclusiva també la història i la cultura culinària: insinuen (o afirmen) que Mestre Robert (el gran cuiner català del segle XV) era espanyol i fins castellanitzen el primer text que tenen sobre gastronomia, el d'Enric de Villena -que ja s'ha demostrat a bastament que es va escriure en català, com altres obres de l'insigne aristòcrata-. És més: el segon text, cronològicament, de receptes en castellà (s. XVII) és escrit per un tal Diego Granado, que probablement era valencià; s'hi noten les fonts catalanovalencianes, no solament per les receptes, sinó pels noms. L'administració castellana, des del segle XVI -com s'escau en el tema del "Descobriment" d'Amèrica, com s'han esmerçat a provar alguns historiadors-, amb més o menys mala fortuna -Cervera-, va practicar uns censura sistemàtica, a fi d'ocultar la realitat i l'aportació de catalans, valencians i balears.

Que, definitivament, ja no som Espanya. Espanya és només Castella i els qui parlen espanyol.