Resulta esperançador l'acord de l'Ajuntament de Girona amb algunes superfícies d'alimentació perquè el menjar que es llença, en molts casos comestible sense risc, reverteixi en els menjadors socials de la ciutat. Per a aquestes 1.000 famílies que es preveu aviat que necessitin l'assistèncial socia per completar la seva alimentació, i per combatre el perill de fam o malnutrició.
Aquesta és una actuació que podrien copiar molts ajuntaments de les nostres comarques. Perquè no ens enganyem, vivim i sobreviurem enganxats a mesures com aquesta, si no volem que es trenqui la cohesió social que cal en una democràcia. Vegin el tema del reciclatge, per què creuen que Alemanya recicla el 80% del plàstic, del PVC, que utilitza derivats del petroli per a la seva composició, i nosaltres no arribem a la meitat d'aquesta xifra? Senzillament perquè l'impost al plàstic de les begudes carbòniques reverteix al ciutadà; perquè et paguen el reciclatge. Si han anat a Alemanya, hauran vist màquines que et retornen 20 cèntims per ampolla de plàstic. Aquí demanem al ciutadà que recicli per a major glòria, i benefici, de les empreses de reciclatge. Poc just. El ciutadà ha de col·laborar, sí, però obtenint un marge de benefici. Que tothom guanyi. Som a l'època del reciclatge: per a quan una llei de l'emprenedor a l'Estat? Que a França (Loi de l'entrepreneur) funciona com un coet i ha facilitat milers de llocs de treball? Siguem llestos i copiem-la. No és difícil fer un art del reciclatge, assumint mesures que en altres països han tingut un èxit clar. I que avui ens cal de forma urgent.
