Amb els només 1,2 milions de passatgers que ha tingut l'aeroport de Girona durant el primer semestre d'enguany. queda descartat l'objectiu d'assolir uns tres milions de viatgers en tot l'exercici. Aquestes xifres disten molt dels 5,5 milions de 2008, els 5,2 de 2009 o, fins i tot, els 4,8 milions de 2010. L'aeroport de Girona, que es va convertir en el vuitè amb més trànsit de tot l'Estat, va viure uns anys daurats amb la irrupció de Ryanair i el fenomen del baix cost. Aquesta breu, però gloriosa etapa es va començar a capgirar primer quan l'aerolínia de baix cost es va instal·lar a Barcelona i després quan el nou govern de CiU no va ratificar el preacord al qual havien arribat l'anterior executiu català i la companyia nord-irlandesa. Ryanair va retallar el nombre de vols i freqüències a Vilobí d'Onyar. Tot i que les negociacions es van reconduir satisfactòriament al cap d'un any, el nombre de vols ja no ha tornat a recuperar-se, amb l'agreujant que la crisi econòmica ha reduït el trànsit de viatgers. Amb aquest escenari, Ryanair ha decidit retallar dràsticament el nombre de rutes (21) i de freqüències (78) en la programació d'hivern. París, amb només tres freqüències setmanals, serà l'única connexió amb una capital important. Desapareixen Londres -en l'època daurada s'havia arribat a quatre vols diaris-, Madrid, Roma i Brussel·les. El Govern català ha respost que reduirà l'aportació si no arriba als tres milions anuals de passatgers. Aquesta vegada, la reacció de la Generalitat és comprensible. Els contractes s'han de complir per ambdues parts, però també és comprensible que Ryanair redueixi vols amb el descens de passatgers experimentat en els últims mesos. L'aeroport de Girona trigarà temps, si és que ho aconsegueix, a recuperar l'activitat que va mantenir entre 2006 i 2010.
