Els estius et permeten veure la vida a una altra velocitat. Si pots i et deixen. Potser tornes al poble, i el trobes petit o mínim, amb el pas del temps ha crescut i no té la màgia que sempre havia tingut per a tu, s'ha desvirtuat: ha perdut els rostres que coneixíem, alguns han envellit i ens han deixat per sempre, perduren en els teus records i en aquells que els van estimar; d'altres fan la guerra en altres latituds.
Estius d'envelats i pasdobles, de mans furtives en cales solitàries. De recerca del propi cos i el propi jo en el cos d'un altre. D'aprendre francès sense diccionari; de cercar el mite de les sueques en noies d'altres contrades. D'amors eterns que duren trenta dies d'agost i encara gràcies. De trobades de catòliques poloneses a Empuriabrava que es deixen anar al primer cubata. Estius de patinets, colajets, frigodedos i hula-hopps. Recorden l'estri circular que ens havia de donar una cintura de vespa i va acabar a l'habitació amb la bicicleta sense rodes?
Modes que passen de moda i modes que tornen per imposició de la moda. Estius de vacances a Cuba per cercar galanzotes o caribenyes de bon veure, amb la il·lusió que pots ser Hemingway sense la barba d'avi del Barça. Estius de competicions amb els amics sobre qui viatja més lluny, per estarrufar-se com un gall dindi. Els estius s'allargassen com una cucanya multicolor a les terrasses de ciutat o al xiringuito de la costa, perquè en el fons, tothom sap que la vida s'escola entre els dits i sentim la necessitat de viure-la, de paladejar les converses com un gran reserva. Estius de pel·lícules absurdes de Hollywood i alguna altra d'interessant, amb alts-i-baixos, com la darrera de Ridley Scott, que ens fan pensar que la nostra generació s'ha fet vella: avui cal tenir mentalitat d'adolescent; de guapo fins a dir prou; de despietat neoliberal o de descerebrat per disfrutar segons quins arguments. Estius de llets merengades i dietes a corre-cuita per perdre els quilos que destorben per després guanyar-los de nou. Estius de piscines i nedades a mitjanit en bona companyia. Estius de cercar la rebaixa; de novel·les que cal llegir per carregar bateries; de revistes consultades, l'avorriment indolent que et fa sentir viu, mira tu. Els estius tenen la virtut de fer-te sentir que deixes el pilot automàtic i recuperes el control de tu mateix, tenen l'aroma de les coses que comencen i el regust agredolç de l'oportunitat perduda. Els estius són la teva pàtria i la teva presó; allò que sempre pots exigir i allò que no et deixa viure.
