els recents incendis devastadors a l'Empordà han recuperat els debats pendents. Les crisis posen en evidència sempre els temes de fons. Aquesta vegada tornarà a ser una foguerada, més sentimental que projecte, o liderarem els canvis necessaris?

El president Mas diu que estem davant d'una transició nacional; sempre afegeixo que on és segur que estem és en una transició social. L'exemple més clar és el demogràfic: en pocs anys, estem passant d'una societat d'immigració a una en la qual la gent, especialment els joves, ha d'emigrar per buscar treball i oportunitats.

L'Empordà, defugint la partició Alt i Baix, i la demarcació de Girona, són la més pura síntesi de Catalunya, de la zona Pirineu-Mediterrani.??

Algunes propostes per a l'Empordà i per a Girona són extrapolables a Catalunya.?El gran projecte que s'ha de liderar és el del canvi de model econòmic. El miratge del creixement causat per la construcció i el turisme massiu ens ha fet perdre les arrels de activitat mediterrània i ens ha portat a un alt índex d'atur. Cal tornar a poder viure de la pagesia i de les explotacions forestals. Caldrà ser alhora industrials i comercials. Construir la marca Empordà, Girona, com la Toscana. El paisatge no pot ser només la geografia emocional sinó el patrimoni més important; ha de ser la màxima senyal d'identitat i també de l'economia productiva.

La Girona industrial ha de poder ser motor transformador: el sector agroalimentari, el càrnic, la fruita dolça, l'oli i la vinya, potenciant el consum intern i exportador.Convertir Girona en una indústria cultural creativa apostant especialment per rutes museístiques, de teatre, de literatura, de música, dansa, cinema i gastronomia; fent oferta turística de creació i consum cultural tot l'any, mes a mes, a cada racó. Girona com Berlín.

Podem recuperar la idea ROADS -camins- de l'exalcaldessa de Roses, Magda Casamitjana, i presentar-nos com a terra dels genis Ferran Adrià i Dalí, sumant-hi Josep Pla i els Germans Roca; Temporada Alta i Peralada; Cap Roig i el Castell de Sant Ferran; Vilabertran i l'Observatori del Paisatge d'Olot-Garrotxa; el Romànic i les Ciutats de Calls. Fer la Girona on el plurilingüisme del carrer (català, castellà, francès, anglès, àrab, xinès, alemany...) es converteixi en un actiu.

Cal no tenir por de fer promoció turística conjunta. Cal convertir-nos en una marca sòlida en els mons local i global.

Hem de ser la Girona pagesa, industrial, comercial i culta que fa una aposta per un model energètic sostenible, de producció majoritàriament de proximitat. La Girona del 2030 que sigui exemple d'energies renovables i de model eficient de gestió de l'aigua, amb la biomassa i les ?ener?gies solar, eòlica i geotèrmica com a base habitual. La Girona com Israel.

Ens cal tenir un projecte per a l'Empordà i per a Girona, si no, la crisi ens ?em?peny al buit, a la incertesa, i malmet un model de cohesió i de convivència que ens farà tornar a models especuladors de diferents cares que seran culpa nostra per falta d'iniciatives. Els Eurovegas de torn, el totxo sense ànima, un model consumista que ens autodestrueix.

I com? Construint lideratges compartits entre persones, entre institucions, públiques i privades, amb la Universitat de Girona. Construint Girona com a demarcació d'un campus territorial de qualitat-excel·lència per a la regió Pirineus Mediterranis.Escrivint junts el model econòmic, social, cultural i territorial per a la Girona del 2020-2030 i plantejant accions concretes en tots els camps.

A partir del projecte caldrà jerarquitzar els instruments necessaris: la formació-emprenedoria; la recerca-innovació; el crèdit a la cultura, les energies renovables, la gestió forestal i de l'aigua, la promoció, el negoci, les infraestructures de mobilitat (Aeroport, Nacional II, TAV, trens regionals i de mercaderies, els ports); la rebaixa de l'IVA per als sectors culturals i de lleure, salut i esport i el suport a projectes transfronterers.

L'Empordà té uns 250.000 habitants i Girona, uns 800.000, amb pics poblacionals molt més alts. Tenim, doncs, un territori privilegiat que cal treballar en xarxa, de pobles i ciutats mitjanes, de xarxa d'iniciatives.

Per què no convertim Girona en el gran projecte d'Agrupació Europea de Cooperació Territorial, l'Eurodistricte dins la gran Regió Pirineus-Mediterranis? La interdependència ens farà forts, lliures. Convertir un moviment social existent de base en un gran projecte col·lectiu gironí, empordanès.