Paco Torres Monsó, l'escultor, l'artista, volia que el mural d'"El Bolet" fos de ferro. Els propietaris de la baluerna, sensibles al dispendi que significava, triaren materials més econòmics i, en conseqüència, més sensibles a l'erosió de l'aire lliure. Amb el temps, ha passat el que havia de passar: el mural s'ha deteriorat. Els actuals veïns de l'edifici han optat per estalviar-se la murga del manteniment i han decidit treure'l de la vista dels gironins. Això sí, a l'agost, que a l'estiu tota cuca viu. Allò extraordinari no és que la comunitat de propietaris pensi d'aquesta manera, el que és extraordinari i sorprenent és que l'Ajuntament de Girona, del qual el senyor alcalde és regidor de Cultura, no prioritzi la defensa del patrimoni cultural i artístic públics de la ciutat i doni permís per privatitzar-lo deixant orfes les lletres de l'avinguda Pompeu Fabra i més horrible encara l'edifici d'"El Bolet". És sorprenent, també, el silenci, la indiferència ciutadana, que ha acompanyat tota l'operació. Ni els estudiosos de l'Art de la UdG, ni els històrics de l'Assemblea d'Artistes, ni els conspicus i tradicionals defensors de la gironitat de Gran Via cap a dins, han dit ni mu (potser per l'absència de vincles eclesiàstics de l'artista). És possible que la gotellada que ens cau a sobre sigui tan forta que ens tingui a tots mig atuïts, i que ja no importi a ningú que tornin a prevaldre els arguments del "massa car!", o que el senyor alcalde visqui matí, tarda i nit xerrant de l'estat propi, deixant que les inèrcies vagin fent (en nom de la participació) i tornin les regnes de la ciutat a la casta que feu possible "meravelles" com el Pla Perpiñà -del qual El Bolet n'és magnífic exemple- l'eixample de Girona, veritable monument a la mitgera a ple sol, i tantes gatades urbanístiques i socials que, malgrat el pas del temps, encara marquen la nostra ciutat.