ACatalunya hi ha un turisme vacacional tradicional de sol i platja o neu que encara és el que mou un percentatge més alt, a causa sobretot de l'entrada dels turistes de l'Est (els darrers clients per aquest model) que han compensat la pèrdua dels scouts-exploradors- que en turisme solen ser els nòrdics i els alemanys, que hores d'ara estan descobrint desenes de Costes Braves o Pirineus verges, arreu del món. I a Catalunya creix amb força la darrera dècada el turisme de ciutats que aglutina cultura, oci diversificat i comerç. Barcelona al capdavant. En aquesta partida és en la què es pot recuperar un públic centre-nord europeu i de nous emergents que encara ens tenia associats a "sex, sun & sand".

Problemes: Els dubtes d'algunes administracions sobre el model. Aposten pel passat o per un futur de risc com EuroVegas. D'altres, cas de Barcelona, on ajuntament i empresaris van saber posar la ciutat a l'aparador (Olimpíades i Congressos), però no han sabut gestionar els fluxos perquè no han invertit en crear noves centralitats turístiques disperses a la ciutat, que servirien per fer baixar la pressió sobre els únics quatre punts de visita obligada; i que està provocant una turistifi?cació abusiva d'aquests entorns i la subsegüent expulsió dels ciutadans autòctons cap a d'altres barris, matant la gallina dels ous d'or del turisme sostenible, que és l'autenticitat i la permeabilitat amb la societat d'acollida. El que han fet els exTrincaires amb Gaudí experience, al costat del Parc Güell és d'aplaudir, al mateix temps que s'hagi de lamentar que cap de les administracions municipals anteriors vagin saber extreure tot el suc del patrimoni immaterial de Barcelona: capital d'estats independents, seu de monarques i grans literats, de resistències i personatge heroics, Rosa de foc, àmbit de batalles per totes les llibertats...

En aquests moments de brutals agressions al segment de la cultura via retallades i pujades impositives (IVA i Autònoms) em va sorprendre agradablement -una flor no fa estiu- veure com a BCN, l'Ateneu organitzava un cicle amb músics i músiques catalanes per a turistes. Es pot escoltar de forma habitual música folk, pop, clàssica o d'altres gèneres d'autors catalans i músics catalans en espais en directe a BCN? No. Es pensen les programacions culturals i la promoció de cicles de música, teatre, dansa amb criteris turístics? Molt poc. Lluny estem de Florència o d'Avinyó per posar un cas de la Toscana i un de la Provença. Les programacions culturals amb una dosi abusiva de cosmopolitisme, molts cops sembla que apostin primer per portar gent de fora que per promocionar artistes propis. Té sentit pel turisme cultural creixent venir a Catalunya per sentir un músic que ja pot sentir habitualment a casa seva?

Potser la crisi econòmica obligarà a canviar el xip, sempre que es trobin programadors intel·ligents i artistes que baixin els fums econòmics, i els turistes puguin trobar al costat de pubs amb música irlandesa, pubs catalans. Tal vegada quedaríem sorpresos com els autòctons també ho agrairien.