Cada estiu, el principal retret del turista aeri se centra en l'escassetat d'espai entre seients. L'esmentada reducció és ja generalitzada entre les companyies, temptejant-se fins i tot la possibilitat que s'hagi de volar dret o qui sap si en un futur dins dels maleters... L'únic dret que avui atorga al passatger el seu bitllet és el de ser transportat, entenent com a tal el que el mateix diccionari disposa: "Ser portat d'un lloc a un altre", sense importar gaire les condicions elementals per a aquest desplaçament, seguretat aeronàutica al marge
Aquest panorama contrasta, però, amb el que regeix en l'àmbit del transport del bestiar. La producció normativa en aquest sector, a l'escalfor dels principis de protecció ambiental i de la pròpia qualitat del mercat interior agroramader, ha vingut dotant a aquests trasllats del corresponent espai físic o vital que asseguri unes mínimes mesures d'higiene i supervivència de cada espècie transportada.
Les normes que regeixen la navegació aèria al nostre país i entorn europeu, concordants aquí amb el marc convencional internacional, no tenen en compte cap requisit obligacional respecte de la separació entre seients en els vols comercials. La Llei de Navegació Aèria i les seves successives modificacions (l'última, operada per Llei 5/2010 de 17 de març), guarda silenci sobre aquest assumpte, a penes assenyalant que tota aeronau que transiti pel nostre espai aeri -sigui de pavelló espanyol o no- haurà d'estar sotmesa a una normativa que no assenyala res sobre l'allunyament dels seients als avions.
Pel que fa al mateix contracte de transport, no es preveu cap referència directa o col·lateral, únicament consagrant-se la clàusula de responsabilitat de l'operador aeri pel "dany o perjudici causat durant el transport per mort, lesions o qualsevol altre dany corporal sofert pel viatger", podent-se incloure en l'esmentada categoria, com és obvi, aquell esdeveniment lesiu derivat de l'escassetat d'espai entre files de seients en un vol, sempre que s'aconsegueixi demostrar que aquesta circumstància s'ha produït precisament per l'esmentada limitació de superfície i no per qualsevol altra causa.
En fi, no figura tampoc en els preceptes sobre policia de navegació aèria un mandat relatiu a una mínima àrea reservada per al passatger, de manera que l'esmentada intervenció fiscalitzadora s'haurà de projectar al fet que una aeronau "estigui degudament autoritzada, prèvia presentació del seu pla de vol, ostentar les marques de nacionalitat, matrícula o número i portar la documentació exigida per aquesta Llei, els seus Reglaments o els Convenis o Tractats internacionals", normes convencionals o multilaterals que no disposen res sobre el que ens ocupa.
A diferència d'aquesta realitat, la vigent Llei de Sanitat Animal determina que els mitjans de transport d'animals, hauran de complir "les condicions higiènico-sanitàries i de protecció animal que s'estableixin reglamentàriament", abundant en aquesta qüestió la posterior Llei 32/2007, de 7 de novembre (precisament batejada de la cura dels animals en el seu transport), en obligar les Administracions l'adopció de "les mesures necessàries perquè el transport es realitzi sense causar lesions o sofriment innecessari", havent-se de concebre i autoritzar exclusivament aquells mitjans de transport que "evitin lesions i sofriment innecessaris als animals i es garanteixi la seva seguretat".
Aquesta idea, el benestar animal durant el seu transport, ha estat i és eix vertebrador de l'última legislativa comunitària. Per mitjà del Reglament (CE) núm. 1255/97, pel que fa a l'espai vital dels animals en els seus desplaçaments, es preveu que, "segons les espècies de què es tracti, caldrà comptar amb espai suficient per al seu transport, de manera que els animals puguin tombar-se al mateix temps i abastar fàcilment les instal·lacions de presa d'aigua i pinsos" (sic!), podent-se incoar el pertinent procediment sancionador en cas contrari.
Així les coses, de tot allò que antecedeix es pot advertir que, contràriament a les previsions normatives que regulen al detall les superfícies vitals mínimes per al bestiar en el seu transport, no comptem amb paral·lel desenvolupament regulador pel que fa al transport aeri de passatgers, matèria aquesta que sens dubte ho aconsella no només per la progressiva generalització d'aquest mitjà en els nostres dies, sinó fins i tot per evitar que, en funció de la rendibilitat de les mateixes operacions aèries, arribem a haver de volar sense el mínim espai del qual avui disposem, en detriment d'unes elementals condicions de viatge.
Per aquest motiu, sens dubte procedeix que s'arbitrin les corresponents modificacions de les lleis de navegació i seguretat aèria per blindar el passatger en el seu espai bàsic, essencial o primari, aquell que precisa per poder almenys creuar les cames durant el vol. Els requisits tècnics a supervisar per la policia aeronàutica haurien de contemplar aquesta superfície indispensable per al viatge aeri en mínims escenaris de comoditat i salubritat, més enllà del limitat marc de la responsabilitat i, en el seu cas, del règim general de consumidors i usuaris.
Urgeix, doncs, aquesta reforma legal, ja que en cas contrari estarem viajant... pitjor que el bestiar.
