Cartes

als palamosins

Francesc Mir Maristany. Palamós.

La Carme Maristany és coneguda a Palamós com la "Vita". El dia 10 d'agost va fer 100 anys. Avui viu a Palamós Gent Gran, on al matí va haver-hi festa grossa amb tot el personal de la casa i residents. Al migdia va dinar envoltada de tota la seva família. I al vespre la festa va continuar a la plaça que porta el seu nom (plaça Carme Maristany "Vita"), prop de l'avinguda Mediterrània i les cases de la urbanització Roca Brava, a mig camí de La Fosca. Ni ara ni aquí no és el moment ni el lloc d'esmentar tot el que la "Vita" ha fet, per aquells nens i nenes, nois i noies, que tenen les seves necessitats especials. Però aquest dia els palamosins li van retre homenatge, en el dia del seu centenari.

Ella i la seva família ho volem agrair a la gent de Palamós, sense voler oblidar ningú, amics, antics veïns seus, entitats com Palamós Gent Gran, la Fundació VIMAR, Fira Nadalenca, Cercle Artístic de Palamós, grups de teatre Els Cosinets i La Gespa, el grup d'havaneres Norai, Coral el Progrés, Casa de Andalucía representada per dos grups de Coros Rocieros, Ajuntament de Palamós, la seva alcaldessa i el cap de Pro?tocol, el Govern de la Generalitat de Catalunya representat pel seu delegat de Benestar Social de Girona, i com no i molt especialment, a l'escola d'educació especial Els Àngels, que en el seu moment, ara fa més de quaranta anys, va motivar la "Vita", com diuen ells, en aquest projecte sorgit de la il·lusió de qui el va somiar, de qui va fer l'esforç de treballar-lo i el va convertir en una realitat que perdura. Ells li donen les gràcies per somiar en Els Àngels. Ella i la seva família us donen les gràcies a tots.

Una família rara

Lluís Corredor Climent. Girona.

Vaig conèixer fa temps una família molt acomodada que vivia en un xalet de 300 metres quadrats amb força personal de servei. La família vivia del negoci de construcció que el pare tenia. Hi va haver un dia que, per les raons que sigui, la constructora va deixar de construir i els ingressos van començar a disminuir. Per mantenir el nivell de vida, el cap de casa es va endeutar demanant crèdits que no va poder retornar. El nivell de vida es feia insostenible i van començar a fer retallades de despeses. Van decidir que al noi gran, al qual donaven cent euros cada setmana per diversions, li rebaixarien a cinquanta. Les dues nenes també van veure reduïda la seva despesa suprimint el gelat de mitja tarda. El pare va canviar el seu cotxe per un Mercedes, per la qual cosa va haver de baixar un deu per cent la nòmina del jardiner i va prohibir-li de comprar plantes noves. Quan va venir l'estiu, per reduir la despesa ocasionada pel iot que tenien a Sant Feliu van despatxar la netejadora que en tenia cura durant l'hivern i aquesta funció la van passar al pescador, qui també va veure suprimida una paga extra. A la man?sió d'estiu de s'Agaró també va reduir despeses limitant l'ús del clor de la piscina. Amb tot i això, l'economia de la família no reeixia i es van veure obligats a suprimir els estudis universitaris del fill, qui, a partir d'ara, en lloc d'estudiar, es dedicaria a jugar a les cartes i guanyar, per la qual cosa un expert li va ensenyar a fer trampes. Va arribar a anar tan malament l'economia de la família que un dia, en tornar de Vaquèira, es van trobar la casa buida de personal. Des d'aleshores la casa roman tancada. Si algú sap dir-me com se'n van sortir, li ho agrairia.

Esforç

Armand Navarro i Jorba. Breda.

L'Ajuntament de Lloret i la Generalitat haurien de fer una protesta ferma al consulat d'Alemanya. Explicar que volem un cert grau de comportament als que vénen. ?Vendre serietat és vendre confiança, i potser ?baixaria per sempre més la prima de risc. ?Tanmateix, passejant per un camí d'un bosc m'entrà por. Llaunes, vasos de plàstic, un llençol (oh! "l'amour"), un pneumàtic, etcÉ No és d'estranyar la ignició dels boscos... Aquí hi ha d'haver la multa. Als escolars se'ls ha d'ajudar. No estic d'acord en la falsa propaganda que surten pitjor. Allò pitjor és en els que fa temps van sortir de l'escola ?franquista. I per cert, no podrien dedicar els "media" un espai per alliçonar els familiars com cuidar els avis malalts (llagues, ?demència, incon?tinències). Els he vist en ?algun cas aterrits, no sabent com actuar. Tenir cura dels avis és de societat excel·lent. També alliçonar tots en la llengua catalana des dels nivells bàsics i anar progressant. Alhora que fer-ho amb l'anglès, tenim TV pública, privades, premsa. Apuntar-se a Òmnium Cultural i més català a la premsa. L'esforç no és en l'escola, sinó en la gent ja grandeta.