Un concurs televisiu alemany ven Lloret de Mar com a un paradís de diversió etílica, com una Babilònia en què els visitants entren de peu i surten de quatre grapes. Gran indignació. Tots a córrer. Que si malmeten el bon nom del poble, que si farem fora l'instigador del programa. Quina vergonya, quin escàndol. Però tant criticar el monstre i potser ja seria hora de preguntar-se qui l'ha creat i qui l'ha mantingut viu. En el fons, la idea d'aquest empresari ale?many exporta el problema, però resulta que aquest ja era ben visible: Lloret fa molts anys que exerceix aquesta funció d'esbarjo turístic esbiaixat, però només se'n parla quan hi ha un ball de bastons o bé quan un espavilat decideix aprofitar-se'n per servir més copes. No només s'ha de combatre la difamació, sinó preguntar-se en què es fonamenta, perquè mentrestant els veïns continuen veient, estabornits, com el lloc on viuen es transmuta cada vegada que cau el sol. Pocs municipis catalans pateixen un contrast tan acusat entre el dia i la nit. I sí, anar a Lloret de copes equival a preguntar-se en quin moment els transeünts van decidir passar-se pel forro el pacte social de Plató. El programa televisiu fa venir arcades, però també en provoca la sensació que el problema es perpetuarà fins que algú de dalt (i no és cap al·lusió divina) agafi el toro per les banyes. Fa temps que es prova de canviar el paradigma, però convenen resultats una mica més tangibles, començant per la pròpia visió que en donen els mitjans. En qualsevol cas, que Catalunya en prengui bona nota, perquè el que li passa a Lloret serà una broma en comparació al que succeirà si mai es materialitza aquest insult a la intel·ligència que és Eurovegas. Aleshores la imatge exterior d'aquest país no la netejarem ni amb campanyes de sensibilització ni amb sancions administratives, perquè el monstre lluirà ufanós les seves aberrants dimensions a totes les guies turístiques.