L'home que buscava el Ieti?

"Hi ha gent que surt a caçar allò invisible, on la imaginació també hi construeix els seus santuaris"; "Si cap bandera t'acull, dóna't per perdut"(Gabi Martínez)

escriptor Gabi Martínez (Barcelona, 1971) és un narrador, guionista, periodista, viatger que ja ha publicat uns deu llibres, dels quals destaquem les novel·les Sudd, Ático i la seva darrera, Sólo para gigantes. Gabi és un escriptor, narrador, viatger en la renovada estilística d'escriptors plurals com Kapuscinski, Kaplan... El millor elogi que li podem fer és que s'apropa més a Chatwin. Tot recordant els vells mestres de les novel·les d'aventures, com Stevenson, Verne, Salgari i en especial a Rudyard Kipling i Josehp Conrad, en tocs moderns de T. H. Lawrence i el gran Henry Miller.

Gabi Martínez és un digne seguidor i innovador de la millor narrativa d'aventures, viatges, en el fons iniciat i és que van a la recerca de paradisos perdutsÉ Volem destacar que el leitmotiv de quasi tots aquests escritors és la cita : "Mi obra de arte más bella ¿será mi vida?". La novel·la, escrita en un dinàmic i ric castellà, com un collage de ritmes, estils, descripcions realistes i líriques dels paisatges, gents, dels remots indrets, muntanyes salvatges del Pakistan, de les tribus encara salvatges, pagans com els minutaris dels Kalash. Que des de l'inici del viatge, novel·la, residirà per iniciar les seves petites expedicions de recerca del mític ieti, l'home pelut de les neus; el darrer Home de Neanderthal superhome, baula perduda de l'evolució de Darwin o una pura fantasia, recerca utòpica d'un visionari neoromàntic, com Jordi Magraner? Que, repetim, recorda l'esperit llegendari de Lawrence d'Aràbia. En Jordi seria l'enamorat de les terres d'Hindú Kush, entre el Pakistan i l'Afganistan, defensor de les tribus dels Kulmas.

Tota la novel·la, repetim, és un collage, fresc, plural, de moltes històries, reflexions al voltant de Jordi Magraner, sobre la seva vida aventurera de zoòleg, científic, mena de kriki de les ciències i els viatges, creiem que en el capítol final quan l'autor Gabi, en una enquesta entre personalitats que el varen conèixer, el retraten com un neofriki, neoromàntic, nou Tintín, que també marxa al Tibet, dibuixat per Hergé, per trobar el ieti?

Que podria ser que aquest hagués inspirat aquesta novel·la per ser, viure com aquests mil·lenaris homes, tribus en perill de desaparició, assimilació pels governs musulmans de Pakistan i Afganistan. Jordi, romàntic, repetim com un nou Lawrence d'aquelles terres, serà assassinat, no sabem si per un fanàtic islàmic, si pels talibans d'Al-Qaeda o pels serveis secrets pakistanesos. Per a tots plegats Jordi era perillós, pel seu idealisme defensor dels Kulmas, i les seves llibertats, cultures, terres.

La vida i la mort de Jordi Magraner són un misteri d'un home lliure de creences, convencions i llegenda que ha inspirat aquesta magnífica novel·la, biografia mítica d'aquest misteriós personatge, llibertari, aventurer, científic, viatger, somiador dels darrers paradisos perduts, avui convertits en inferns com els de l'Àsia Central.

En tota la novel·la, discreta, però contínuament en Jordi, a part de viure amb dos nois, criats, és acusat d'homosexual, sense que es demostri, però és evident que és heterosexual, com a pagà, amant estudiós dels antics grecs, romans; no moralista ni religiós. Crític del monoteisme de la Bíblia i del Corà, Jordi M. no donava importància al sexe, podia també ser assassinat per un pare familiar, que hagués, etc, tot és possible, però creiem més en causes polítiques, era un llibertari sospitós per a tothomÉ