Davant la dramàtica situació econòmica que travessa el país, recórrer a humorades suposa aplicar a les ferides bàlsams de fierabrás. Per exemple, les sigles IVA poden respondre al concepte Investigació Valor Afegit. Si els sembla, discorrem per aquest camí. Tots els observadors mínimament qualificats asseguren que la societat espanyola no sortirà del toll si desmantella les seves polítiques d'investigació. S'entén que el curt termini obligui al primum vivere deinde philosophari, pe?rò s'entén menys hipotecar el futur per sempre, que és el que succeirà si es perd de vista que investigar (en tots els camps i en el terreny de la medicina encara més) és una tasca obligada per no incórrer de nou en errors que ens han conduït a aquest desolador present.

Emmarcada la línia de pensament que motiva aquest escrit, anem a afermar els arguments posant exemples de fàcil comprovació perquè ningú pugui pensar que es dispara amb pólvora de rei. Al món de l'oncologia (aquesta és una branca clínica de cabdal importància pels molts casos que atén) les investigacions són, a més de necessàries, imprescindibles. I rendibles, molt rendibles, en vides i hisendes.

Si bé és cert que investigar sobre el càncer requereix quantitats ingents de diners, no és menys cert que els resultats que es vénen obtenint permeten albergar fundades esperances per a la curació de la malaltia (rendibilitat en vides) i abarateixen la factura dels tractaments (rendibilitat econòmica; n'hi ha prou de fixar-nos en els fruits obtinguts gràcies a les campanyes de prevenció desplegades per detectar a temps càncers de mama, pulmó, còlon, pell, etc.).S'imaginen quants diners suposa trobar tractaments diana eficaços? Quan s'aconsegueix (ja hi ha significatives mostres), raja la banya de l'abundància i regna l'alegria. Dos ocells d'un tret. Però això no s'aconsegueix per art de màgia. Fa falta l'obvi: esforç, dedicació i mitjans. I també el que és més obvi encara: generositat i ganes de compartir coneixements. També és necessària l'amplitud de mires (una malaltia com el càncer no entén els localismes ni les banderes patriòtiques) i la suficient intel·ligència de tots els agents socials (científics i no científics) per remar en la mateixa direcció sense entretenir-se a protagonitzar escenes pròpies de gents desocupades i poc intel·ligents.

Quedem que IVA significa "investigació valor afegit". Així s'entén almenys des de l'AECC-Catalunya contra el Càncer de Girona, organisme declarat d'utilitat pública (i degudament auditat perquè es pugui demostrar la total transparència dels seus comptes, quelcom que hauria de ser d'obligat compliment per a totes les entitats que diuen treballar contra el càncer) que des del 1953 (atenció a la data; demostra que no és una entitat que acaba de sortir a escena) planifica i desenvolupa treballs per ajudar el pacient oncològic i els seus familiars propers i, paral·lelament, perquè creu que la investigació és un valor afegit, aporta mitjans econòmics per finançar estudis com el que s'ha desenvolupat, gràcies a la col·laboració d'Ausonia, a la Fundació Josep Trueta d'Investigació Biomèdica de Girona (ICO) sota la batuta del Dr. Javier A. Menéndez per determinar els factors de risc relacionats amb el comportament energètic dels aliments per potenciar la prevenció del càncer de pit i, alhora, trobar nous tractaments eficaços. Déu n'hi do.

Emparar el referit estudi va significar invertir 300.000 euros en valor afegit. Els miops diran que es va gastar un munt de diners per disparar una bala de plata. I els que encara creiem en el futur contestarem que sí, i seguirem treballant per disposar d'una altra quantitat igual (o superior) que ens permeti descarregar nous trets fins donar amb l'ànima del càncer. O sigui que totes les ajudes són benvingudes.