Turistes esgotats

i pobles sense arbres

lola arpa. Mas Palet, Peratallada.

Ahir a migdia, amb un sol de justícia, vaig anar a comprar a Ullastret. A la rotonda d'entrada vaig observar quatre turistes amb cotxets i criatures aparcats a l'esplanada de fora del poble. Amb dificultats van creuar la carreteraÉ, però amb cara de felicitat, com la que posem quan per primer cop visitem un lloc que somiem que serà quelcom d'especialÉ Al cap d'una estona me'ls torno a trobar, vermells i suats com ànecs, caminant pel voltant de les muralles, amb cara de desesperació buscant alguna ombra beneïda on poder seure amb les criaturesÉ Els para-sols del bar no servien per aturar la calor i la forta olor que pujava del quitrà negre acabat de pavimentar i amb moderns senyals perquè els cotxes poguessin aparcar sens riscÉ Però com sempre no havien plantat ni un arbre. Imagino que els pobres turistes devien girar cua per arribar ràpidament al cotxe roent i engegar l'aire condicionatÉ Aquest és un de tants exemples dels nostres pobles empordanesos que reclamen turisme. Si els seus batlles creuessin la frontera, a 50 quilòmetres, aprendrien el que són poblets ombrejats, fets a la mida dels homes i no només a mida dels cotxes.

Agraïment a l'Hospital

de Figueres

Josep Maria Gasull, Teresa, Narcís, Joan i Lourdes. figueres.

Durant els darrers mesos hem estat usuaris assidus de l'Hospital de Figueres, que ha hagut d'atendre repetidament el precari estat de salut dels nostres pares, en Miquel Gasull i la Pilar Colomer, que aquest mes d'agost, amb pocs dies de diferència, han descansat en pau.

Volem agrair públicament l'excel·lent tracte professional i humà que els nostres pares han rebut, com a pacients, de part del personal sanitari de l'hospital, mèdic, infermeria, auxiliar... i també del personal de serveis, administratiu, neteja, cuina... I també per l'atenció i el bon tracte rebut per nosaltres, com a acompanyants, de part de tot el personal amb qui hem estat en contacte. D'entre el personal, el nostre agraïment a la Rosa, que els ha pogut atendre a casa com a filla i a l'hospital com a professional.

No tot són anxoves

ÀLEX CATALÁN CASTRO. L'Escala

A l'aparentment tranquil i bucòlic poble de pescadors de l'Escala cada cop és més difícil viure. Tota la zona nord del poble es veu afectada cada nit per les infraccions continuades i reiterades d'una discoteca molt coneguda a la població. Els nivells sonors que emet aquest local, depenent d'on bufa el vent, traspassen fins i tot el quilòmetre de distància. Els veïns, en plena onada de calor, ens veiem obligats a dormir, dia rere dia, amb les finestres totalment tancades. Tot i així tenim la sensació que la festa està instal·lada a casa nostra. Sentim música, lletra de les cançons i crits de la gent. Truquem a diari a la policia, però ens indiquen que per motius econòmics no poden fer proves per comprobar els nivells sonors, ja que al·le?guen que fer venir un tècnic els costa molts diners. Es limiten a donar cops d'atenció al local que no donen resultat. L'Ajuntament, molt conscient de la situació i des del nostre punt de vista, un dels màxims responsables per vetllar pels veïns, no ens dóna cap solució en ferm. Es limiten a dir que presentem instàncies. No oblidem que són ells que atorguen llicències d'activitat. I no entrem a parlar dels efectes col·laterals que produeix aquest local, ja que entenem que són temes que s'escapen de les mans dels empresaris (baralles al carrer, els crits, les concentracions al pàrquing del supermercat del costatÉ). Aquest escrit només va destinat a demanar que s'actuï com indiqui la llei i s'apliquin mesures correctores sonores. Els veïns no dormim, ens està afectant la salut mental (irritació, falta de concentració, insomniÉ). Entenem que la gent s'ha de guanyar la vida i que els empresaris nocturns han de fer el seu agostÉ però no a qualsevol preu.

La pregunta que ens fem els veïns és: La llei és per a tothom igual?

Per què no es retalla

amb els avortaments?

maria salip calvó. girona.

Segueixen les retallades sobre les classes mitjanes i baixes, mentre la casta política segueix amb els seus privilegis, el poble cada vegada més pobre. Han exclòs de la seguretat social més de 400 medicaments, els pensionistes paguen 1€ per recepta i jo em pregunto: per què la píndola postcoital i les píndoles dels avortaments farmacològics i els quirúrgics segueixen a càrrec de tots els ciutadans? Per què qui vulgui carregar-se el propi fill no ho paga de la seva butxaca?

Ens estalviaríem una forta despesa per poder donar millors serveis sanitaris necessaris. L'embaràs no és cap malaltia.