Un circumspecte estudi publicat aquests dies pel British Medical Journal estableix que una bona encaixada de mans ajuda a arribar a vell. De fet, la taxa de mortalitat entre els que estrenyen la mà tovament és un 67% més gran que la d'aquells altres que la topen amb energia. La idea pot semblar una mica tonta, però no més que les conclusions de bona part dels estudis i informes en els quals cada any ocupen els seus ocis la gent de ciència. La investigació de l'abans esmentat British Medical, per exemple, arriba també a l'extraordinària conclusió que "les persones grans amb millor capacitat física viuen més". Potser no hauria calgut gastar-se els quartos per descobrir que la gent malalta tendeix a morir-se abans que la sana, però mai està de més comprovar-ho científicament. Les ciències avancen que és una barbaritat.

Dos estudis més signats en aquest cas per investigadors nord-americans ens il·luminaven no fa gaire sobre els problemes de la reproducció. El primer d'ells demostrava estadísticament que "la pràctica freqüent del sexe augmenta les possibilitats d'embaràs", però el segon era encara més esbalaïdor. Recolzant-se igualment en l'estadística, els experts van deduir que el nombre d'embarassos entre les adolescents baixa de manera significativa a partir dels 25 anys. Caldrà saber on situen la frontera de l'adolescència, però ningú ignora que els savis, en el seu natural embadaliment, acostumen a passar per alt aquests nimis detalls.

El repertori d'investigacions sovint extravagants abraça gairebé qualsevol aspecte de la vida. Gràcies a una d'elles, el públic indocte en aquestes qüestions de ciència va poder saber que "l'ús de la roba ajuda a mantenir la calor del cos durant l'hivern". Igualment preocupada pel benestar general, l'empresa farmacèutica Pzifer va descobrir que la salut de les persones pateix un major deteriorament durant els últims vuit anys de la seva vida. I no diguem ja un minut abans de morir. La Universitat de Pennsylvania va invertir un considerable pressupost per descobrir si els diners donen o no la felicitat i el cas és que van arribar a la conclusió que els diners sí que ens fan més feliços, contra el que sosté la dita popular. L'estudi sobre l'amor va correspondre, per lògica, als francesos. La seva conclusió va ser que els homes alts a?treuen més les dones que els baixets: una dada ja sospitada per molts, encara que està bé que la ciència ho confirmi.

No és estrany que un grup d'investigadors nord-americans establís el fet que la mort és la principal causa de mortalitat, almenys als Estats Units. Està morint gent que mai no havia mort.