Durant el segle XX les matèries primeres van ser progressivament més barates, fins un 48% més, però el segle XXI pot ser diferent. Així, en els últims deu anys, el ràpid desenvolupament dels mercats emergents va fer net en les tendències de preus dels productes de consum. En les properes dues dècades s'afegiran a la classe mitjana fins a 3.000 milions de persones amb el seu poder de consum. Està entrant el món en una nova era de preus permanentment alts, conduint a un major risc econòmic, social i geopolític?

Aquestes qüestions ja van ser posades l'any 1798 per Thomas Maltus en el seu famós Essay on the principle of population, on va teoritzar que el ràpid augment de població faria insuficient la disponibilitat de terra cultivable al món, conduint a la pobresa i a la fam. Però aquesta previsió mai va passar. De fet, la revolució industrial a la Gran Bretanya, a la resta d'Europa i a Nord Amèrica, va trencar aquest lligam entre la disponibilitat de terra i desenvolupament econòmic.

Les teories Malthusianes han tingut algunes revifades, notablement la de l'informe del Club de Roma sobre els límits del creixement a principis dels anys 1970. Però una combinació de progrés tecnològic, el descobriment de noves fonts de subministrament a baix preu, i nous camins més productius, han fet inútils les previsions catastrofistes.

Aquests desenvolupaments han pressionat a la baixa -fins a la meitat en termes reals- el preu de l'índex de matèries primeres (energia, menjar, acer i aigua) durant el segle XX. Aquesta reducció es va fer malgrat que la demanda per a aquestes matèries va créixer fins a vint vegades durant aquest període.

Les forces del mercat i la innovació podrien actuar també de rescat en el segle XXI. Malgrat això, la talla del desafiament actual no l'hem de menysprear pel fet que entrem en una era de creixement dels mercats emergents sense precedents. Investigacions recents del McKinsey Global Institute mostren que sense un salt en la productivitat en l'extracció de matèries primeres i en una millora tecnològica en el subministrament, el món entrarà en una era de preus de matèries primeres alts i volàtils. És necessària una revolució de matèries primeres, ni més ni menys.

Des de 1980 fins a 2009 la classe mitjana al món va passar de 1.100 a 1.800 milions de persones. En els propers 20 anys es preveu un creixement de 3.000 milions més, fins arribar a 5.000 milions: el món mai abans havia tingut un creixement d'aquesta magnitud i velocitat. La conseqüència de tot plegat és un augment de la volatilitat dels preus. Si durant el segle XX les desviacions de preus anuals tenia un valor entre 7% i 13 %, en el primer decenni del segle XX aquesta desviació s'ha enfilat fins el 32%, aproximadament 3 vegades més. Les matèries primeres més vulnerables són els aliments, però n'hi ha d'altres. Un major ús de l'aigua, per exemple, acompanyat de períodes de sequera, pot tenir un fort impacte en el percentatge d'electricitat hidràulica (avui un 15% al món).

Però si els desafiaments tenien una escala diferent en el passat, el potencial tecnològic del coneixement per resoldre'ls tampoc es queda curt. Les tècniques aeroespacials han transformat el rendiment de les turbines eòliques. Les millores en les tècniques de perforació horitzontal, combinades amb la fracturació, han permès als EUA el ràpid creixement del Shale gas. Els desenvolupaments en la ciència de materials i de la tecnologia de la informació han possibilitat la millora espectacular de la bateria, canviant el potencial d'emmagatzemar electricitat i, al mateix temps, diversificant les fonts energètiques del sector transport. La química orgànica i l'enginyeria genètica ajuden a fomentar una propera revolució verda, transformant la productivitat agrícola, la provisió de bio-energia i segrestrant el CO2. En resum, el món no va curt d'oportunitats tecnològiques i les tensions de matèries primeres poden accelerar la cursa de la innovació.

Les oportunitats d'actuació més clares són en el camp de l'eficiència energètica als edificis, restaurant-los amb millor aïllament, així com en sistemes de calefacció, aire condicionat i aigua calenta, amb un potencial d'estalvi de 696 mil milions fins l'any 2030. També en el camp dels residus d'aliments es poden obtenir guanys de 252 mil milions. Cada dia el món genera prop de 10 milions de tones de residus d'aliments (del 20 al 30% de tot el menjar en la cadena de valor). La propera generació de vehicles pot aportar uns estalvis de 276 mil milions amb vehicles elèctrics o híbrids endollables, depenent del procés d'aprenentatge en la producció de bateries i de motors elèctrics contra els motors de combustió. L'acer d'alta resistència pot reduir el pes de les columnes en un 32% i pot significar ?guanys de 132 mil milions...

Totes aquestes oportunitats que es poden dirigir a permetre el creixement de demanda de matèria primera fan aparèixer noves qüestions: poden els líders empresarials i governamentals, sense mencionar als consumidors, moure tot això a la velocitat i escala necessària per evitar un període dramàticament alt de preus, amb l'impacte pertinent sobre el creixement econòmic, el benestar i l'estabilitat política? O necessitarem la crisi, amb els problemes associats, per accelerar la innovació tecnològica i la inversió? En altres paraules, anticiparem el problema?