si Rajoy anomena això seu reformes, per què no anomenar restauració l'Ecce Homo de Saragossa? En canvi, al banc dolent l'anomenarem banc dolent. Aquí no ha estat prou atent González Pons, l'encarregat dels eufemismes populars. Que al banc dolent, a més de ser dolent, se l'anomeni dolent, és una novetat de caràcter semàntic que hauria d'ocupar les primeres pàgines dels diaris. Per fi una cosa té el nom que es mereix sense que hi hagi hagut ni tan sols discussió. Perquè aquí es discuteix el nom de tot. Ara estem en això del càncer de Bolinaga, que no sabem si és terminal o de sortida. Sembla que hi ha un grup de forenses furgant-li el bony amb el dit índex, amb què després es toquen el nas, per veure si dedueixen per l'olor en quin estadi es troba. És el que té haver fet la política antiterrorista que el PP va fer en l'oposició, que ara es veu obligat a polititzar una biòpsia, així que per als forenses d'un costat li queda un any de vida i per als de l'altre costat, any i mig. El tumor d'un terrorista està capgirant tota la política penitenciària del Govern. I tot el seu nivell moral.
Les paraules, les paraules. Sembla que no, però al final fan la seva funció, o la seva disfunció, segons. De moment disfuncionan més que no funcionen. Mira que dir-li Pla Prepara a l'assumpte dels 400 euros... Ara mateix tot l'equip de filòlegs del PP es troba buscant la manera de no dir-li rescat al rescat, que està al caure. Per això se'ls ha escapat això del banc dolent, que és una institució pública a la qual se li desvien els actius tòxics dels bancs, per deixar-los sanejats a compte del contribuent. Vol dir-se que el banc dolent és fonamentalment dolent per a vostè i per a mi, que pagarem les gresques que s'han marcat els banquers amb les seves jubilacions, prejubilacions i orgies financeres en general. A més, com que el Govern és coherent, posarà al capdavant del banc dolent gestors horrorosos, potser el mateix Rato, un dels responsables del seu naixement. No ens estranyaria que convoquessin oposicions inverses per seleccionar el pitjor de cada casa. Les guanyarien els més barroers, potser els més corruptes. En aquestes estem.
