Sovint després dels incendis, es carrega contra els pins de ser-ne els "culpables" o si voleu els propiciadors, no pas les negligències, ni els piròmans, ni la manca de gestió del bosc. Això em porta als anys 70 quan els que estudiàvem Biologia rebíem panegírics d'alguns professors deixant les pinedes com a comunitats de "tercera" i defensant a ultrança els alzinars, rouredes, fagedes,É com les comunitats vegetals teòricament "autèntiques" del país. Els pins eren tractats com els dolents de la pel·lícula, mancats de valor ecològic i a eradicar. Potser aquesta reacció venia d'un sector "científic" ancorat en l'escola fitosociològica Suïssa de Braun-Blanquet allunyada de les comunitats vegetals mediterrànies. A la vegada ens precedia una tradició enginyeril dels anys 50 i 60 on els pins eren promocionats ja que donaven bons rèdits econòmics a un rerepaís agrícola en progressiu abandó.
Han passat més de 30 anys des d'aquelles idees peregrines dels "pins dolents" a les Facultats, però alguna cosa ha quedat a la Societat que encara perdura tot i els suposats avenços culturals mediambientals. Aquesta manca de cultura ambiental em porta al cap, no fa gaire, l'afirmació d'uns tertulians famosos de la ràdio, que després de la pèrdua per unes glaçades de la florida dels ametllers lleidatans, varen etzibar: "és que els ametllers no han evolucionat correctament". Em pregunto si potser el que no va evolucionar correctament va ser el pagès que va plantar els ametllers negligint les conegudes fredorades de finals d'hivern a les comarques de ponent.
Doncs és que a la natura, a diferència dels humans (potser?) no hi ha bons ni dolents. Buscats a trobar beneficis pels humans, el pi bord o blanc Pinus halepensis, mediterrani per excel·lència, té un creixement relativament ràpid, pot viure en sòls pobres, resisteix molt més els eixuts que no pas les alzines, i és magnífic per fer palets, encofrats, i altres usos de fusteria de forma barata. Però en canvi estem entestats en deixar-los al bosc perquè els cremin els incendis mentre importem fusta de pins dels països de l'Est. Una bona incongruència. Les alzines, ara com ara, bàsicament només serveixen per "cremar" a la llar de foc, justament en un moment en què cal és no alliberar carboni a l'atmosfera. Ah! I les alzines són unes grans consumidores d'aigua, més que no pas els pins.
Ecològicament, els pins blancs són uns dels arbres que produeixen llavors més regularment i en quantitat, la qual cosa significa que molts animals en depenen, no com les alzines que tenen sovint anys dolents de producció. Si no tinguéssim pins no tindriem esquirols, ni els astors, aligots i tantes altres bèsties tindrien lloc per a fer el niu o menjar. Ah! I no tindriem rovellons! Per tant gestionar els boscos de pins adientment i sobretot deixar dempeus els pins bords grossos i vells hauria de ser prescripció obligada per als nostres boscos mediterranis.
A la natura no podem etiquetar de bons o dolents. Cada espècie té el seu paper i el seu lloc en funció de les condicions que hi ha. Es com les anomenades "males herbes" que durant segles hem volgut eradicar, i que ara veiem que protegeixen de l'erosió els malmesos sòls agrícoles, els proporcionen nitrògen, en mantenen l'estructura i humitat, les seves llavors serveixen d'aliment a molts animals i són un element essencial de la biodiversitat. Per tant probablement hauriem de canviar-els-hi el nom per "bones herbes".
Tots aquests prejudicis em recorden quan erem petits en que hi havia el costum de treure les amígdales de forma generalitzada als nens doncs se les culpabilitzava de produir angines. Fa anys s'ha vist que "les glàndules" són la primera barrera de defensa per aturar atacs ?infecciosos que afectarien greument tot el cos.
A la Natura les modes no existeixen, ni hi ha res que estigui fora de lloc, en tot cas som els humans que titllem les espècies de bones o dolentes, encara que sovint no tenim els coneixements necessaris per tal de classificar-les adientment per al nostre benefici. Els pins són un element fonamental de la biodiversitat dels ecosistemes mediterrranis que hem de saber gestionar i conservar.
