o sé si vàreu veure, el diumenge dia 18 d'agost, el programa 30 Minuts, a TV3. Em va captivar. Tant, que l'he tornat a veure amb més calma per Internet. El tema és el que m'ha servit de títol: "El menjar que llencem".
Dades i imatges impactants com aquestes: Avui al món hi ha 1.000 milions de persones que viuen en una pobresa crònica. Cada any, a la UE, es llancen 89 milions de tones de menjar. Un 40% d'aquest malbaratament es fa a les llars. Les imatges televisives, gravades a França, ens ensenyaven el menjar que es llançava en un col·legi després del dinar o el que, cada dia al capvespre, els supermercats tiraven als contenidors a França i arreu dels països rics. Segons explicaren, de l'ús negligent dels aliments portats a les escombraries, un 2,2 milions de tones són perquè es cuina o es prepara massa menjar i 2,9 milions perquè no es va usar en el seu moment. Per tant, no es tracta de deixalles sinó de menjar apte per consumir. Vergonyós! Veiérem la imatge d'una persona recollint menjar en un contenidor i que afirmava: "Fa dos anys que la meva família vivim del que m'emporto d'aquí i, fins avui, no hem tingut cap malaltia". Preguntant-me per què m'he sentit especialment impressionat per aquest tema he trobat sobretot dos motius.
El primer perquè als de la meva edat, de petits, ens van ensenyar que el menjar no s'ha de tirar. Ben diferent d'avui, que s'ha nedat en l'abundància. Recordo que a casa, a l'hora dels àpats, hi havia un pa sobre la taula i un ganivet. Cadascú en tallava el tros que volia i que s'havia de menjar, ni que fos a l'hora de les postres, si és que n'hi havia.
També hi ha influït, sens dubte, que el programa televisiu ha coincidit amb el fet que, durant aquests cinc diumenges, a la missa, llegim el capítol sisè de sant Joan, conegut com el discurs sobre el pa de vida, que comença amb el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos.
"El seguia una gran gentada i Jesús preguntà: A on comprarem prou pans per menjar tots ?" (...) Un vailet portava per a ell cinc pans de civada i dos peixos que els posa a disposició i Jesús fa el miracle. En menjaren tots i no permeté que es fes malbé res. Recolliren dels bocins sobrers dotze cabassos (Jn 6).
El cardenal Léger, comentant aquest miracle afirma: "Farà Jesús un miracle espectacular com l'hi aconsellava Satanàs al desert". No, perquè sempre busca la col·laboració de l'home. "I encara parlant de la generositat del jove diu: "Qui sap si va ser ell mateix qui va recollir les sobres?"
El cardenal Lèger, per qui no el recordi, és conegut com el cardenal dels llebrosos. Va deixar Mont-real i va anar a l'Àfrica perquè afirmava: "Vaig arribar a la convicció que, després de l'èxit de l'Exposició Universal, era molt difícil predicar el missatge de la pobresa" (Crist en el proïsme). Com veieu, capaç de deixar el palau, el color vermell de solideus i faixes, el títol de príncep i quedar-se només amb el de missioner i l'hàbit blanc. Tot un testimoni!
En aquest mateix programa sortia que, a Anglaterra, es fa una campanya amb aquest eslògan: "Estimació als aliments, odi a les deixalles" i que en un restaurant japonès,els clients que no deixen els seus plats buits, tenen dues opcions: o acabar-se tots els aliments que han demanat i els han servit o bé pagar una multa.
Realment és qüestió d'educació. Per aquest motiu, i aprofitant la meva petita influència que encara tinc al col·legi, els aconsellaré que els nois/ies vegin aquest programa de TV3. A la Salle, alguna vegada, vaig a dinar amb els nois -hi hauria d'anar més perquè és un lloc on encara puc veure els nois- i val a dir que hi ha una educació en aquest sentit. Fins alguna vegada he vist el senyor director passejant-se pel menjador. Creuria que en els centres de la ciutat hi ha aquesta mateixa cura, però sí que els faria bé a tots veure el document de TV3 "El menjar que llencem" filmat, entre altres llocs, en un col·legi de França.
