Cartes

de dir-ho

Josep Fortian. Girona.

Els catalans, tant els que ho som per naixença, com per adopció, tenim dos valors que ningú ens pot treure, el seny i la rauxa. Doncs bé, ahir el poble català va expressar la seva rauxa tot marcant el camí; ara toca (mai millor dit) que el poble català doni una lliçó de seny i converteixi el somni d'un camí en una avinguda per la qual puguin caminar els nostres fills, i els fills dels seus fills, etc.

Cal pensar amb el cap, el cor ja l'hem posat a la graella, hem d'aconseguir que no ens escanyin més, i per tant hem de fer que els mercats acceptin de bon grat el canvi que se'ls proposa, Barcelona ha de ser una Borsa tan important com ho poden ser Frankfurt, Nova York o Singapur. Hem de tenir el control dels nostres impostos i la decisió d'on cal aplicar-los, per tal d'obtenir la gratuïtat dels serveis que ja s'han pagat amb escreix, sols d'aquesta manera podrem ser solidaris amb la resta de païssos, sense perdre pistonada en el gran repte de fer de Catalunya no tan sols un país d'Europa, sinó un ?exemple per a tot el món.

Després vindrà recuperar per als nostres fills l'ensenyament de tot el que els caldrà per seguir endavant, millorant la cultura, la sanitat, l'oci i les esperances d'un món millor, és a dir posant-los dins l'univers de la investigació i del desenvolupament personal, un cop haguem assolit una base ferma en què s'hi podran recolzar, com deia aquell... no correu que és pitjor.

Ara toca millorar, i per fer-ho s'han de tenir els millors al capda?vant, no importa de quin partit o de quina ideologia siguin, mentre siguin catalans, vulguin treballar per Catalunya i estiguin ben preparats. Endavant, crec que va sent hora que per dirigir-nos se'ls demani un currículum a l'alçada de les circumstàncies.

Espero de tot cor que l'emoció que vaig sentir ahir sigui el preludi de les emocions i satisfaccions que a partir d'ara Catalunya ofereixi a tots els catalans. Seny i rauxa per a tothom! Visca Catalunya!

Qui avisa

no és traïdor

ÀNGELA FERRER I MATÓ. Girona.

No es podrà titllar Catalunya de traïdora de cap de les maneres. El dia 11 d'enguany la ciutadania ha sortit al carrer per manifestar al Govern central el seu desacord amb les reiterades mentides amb què està portant la nostra nació a la ruïna i d'una vegada per totes ha avisat i dit un no rotunda:

La manca de comprensió vers el Pacte fiscal, el que fa que estem sempre a punt de caure en un precipici en la nostra economia.

A donar prioritat la Ministra de Foment a carreteres i comunicacions menys importants que les mancances que té Catalunya sobretot en la Nacional 2. I que paguem les autopistes, en totes, més cares que tothom (la majoria de la resta d'Espanya són gratuïtes! I no tenen gaire tràfic!).

A castigar el nostre País a tenir les vies ferroviàries més atrotinades de tot l'Estat.

A procurar per tots els mitjans que la nostra llengua es vagi morint lentament com un malalt terminal.

Que el President ens menteixi dia rere dia i no compleixi cap punt del seu projecte electoral.

Que no es potenciï degudament el turisme quan és una font de riquesa demostrable.

Als continus atacs que des de diferents punts d'Espanya s'envien impunement vers la nostra Pàtria.

I moltes coses més que no caben en aquesta carta. Per aquestes raons i les que queden per citar Catalunya ha enviat un avís seriós al Govern Central. No podran dir que no hem avisat com fan els traïdors i no vull citar noms. Tots els sabem.

Una bona notícia

M. Àngels Pagès Calvet. Ventalló.

Ha costat, però a la fi hem sortit de dubtes, el projecte del magnat Adelson no es farà a Catalunya. És per alegrar-se, un negoci basat en activitats mancades d'ètica no podia encaixar aquí. La sortida de la crisi s'ha de fonamentar en valors que no vagin en contra de la dignitat de la persona. Hem estat un país que ens hem guanyat la vida amb esforç. L'estalvi, l'emprenedoria, la serietat, l'amor a la terra... sempre ens han caracteritzat. La formalitat catalana de cap manera podia lligar amb el model de vida degradant d'Eurovegas.

Ara el govern català ha donat llum verda als impulsors del Barcelona World, un gran complex format per sis parcs temàtics pensats per atreure el turisme familiar i esportiu. Una bona inversió -que compta amb el suport de la Caixa, a més d'Enrique Bañuelos, empresari de grans èxits i alguns errors- Caldrà veure si serà competitiu. El temps dirà l'efecte que acaba provocant, tant de bo que ajudi a la reactivació econòmica i a crear llocs de treball, que tanta falta fan.

No podem oblidar, però, que a més d'aquestes grans inversions que només es donen de tant en tant, i com és lògic amb més projec?ció internacional, s'ha de poten?ciar el teixit empresarial de la petita i mitjana empresa format per per?sones que estimen el país per damunt de tot i que ho han demos?trat al llarg de la nostra història.

12 de setembre

Frederic Tort Escalé. membre de la CUP de Blanes i de l'ANC. blanes.

Més que de l'11 de setembre volia reflexionar sobre una altre diada, la que començarà l'endemà dia 12. Perquè el 12, tot i que alguns pensin que amb la foto del dia 11 ja n'hi ha prou, encara serem un poble ocupat per l'imperialisme espanyol i francès i víctima d'un sistema capitalista que, amb el vistiplau dels estats ocupants i dels governs regionals als parlaments dels Països Catalans, escanya al poble treballador. Malauradament, tot i marxar multitudinàriament sobre Barcelona just el dia abans, l'ende?mà 12 de setembre encara quedaran moltes lluites pendents en l'àmbit social, laboral, mediambiental, cultural, antipatriarcal, etc. Fa dècades que l'esquerra independentista pren els carrers arreu del país (no només Barcelona) amb mobilitzacions netament independentistes, rei?vindicant alhora la independència i un canvi social profund que ens faci més lliures com a persones. Però no només per l'11 de setembre, també pel 25 d'abril i 9 d'octubre a València, pel 7 de novembre a Perpinyà, pel 31 de desembre a Mallorca, pel 8 de març i pel 1r de maig arreu del país, o al costat dels treballadors quan es convoca vaga general, entre d'altres. Tots aquests dies sortim i sortirem al carrer per seguir reivindicant els drets socials i el dret a la indepen?dèn?cia dels Països Catalans. Aquí caldria trobar-nos amb els milers de persones que van marxar sobre Barcelona aquest 11 de setembre. La lluita per la llibertat no es limita a la foto del dia 11 a Barcelona. Tinguem-ho clar, perquè el dia 12 no tindrem cap convocatòria "històrica" a la vista però sí molta feina per fer encara. Per això, no només l'11 de setembre sinó cada dia, en tots els àmbits i ple conven?ci?ment ens manifestem per la independència dels Països Catalans i pel socialisme.

Manca de professionalitat

Anna Pérez Roca. girona.

Em quedo sorpresa de la manca de professionalitat en el sector de l'hostaleria, en uns moments en què hi ha tantes persones sense feina. Aquest matí estava esmorzant amb una amiga en una cèntrica cafeteria d'un hotel gironí. La cambre?ra ha trigat molta estona a venir a demanar-nos la comanda, al marge que estava mig plena (o mig buida, que és el mateix). Quan ens seveix, es limita a retirar les tasses brutes de qui havia estat abans que no?saltres, però sense netejar la taula. Quan li dema?nem si ho pot fer... la sorpresa ha estat majúscula quan amb mala cara i contrariada ha passat la seva mà per sobre la taula! Després se li ha vessat el cafè, i ja no ens hem atrevit a dir-li res més. S'ha limitat a demanar disculpes, però l'ha deixat així, ni tan sols ha netejat ni ha canviat aquest cafè. Nosaltres ens preguntem: de veritat que hem de treballar amb tanta desgana? O hauríem d'estar contents de poder tenir feina?