La sanitat pública catalana està sentenciada. Un usuari va necessitar atenció en un CAP per un fort mal d'esquena. A Urgències el van atendre en un despatx on un professional li va preguntar què li passava, li va mirar l'historial i va especular sobre quin podria ser el tractament. Després va entrar en un departament contigu i quan va tornar va dir que efectivament aquells eren els medicaments que necessitava el malalt. Semblava content d'haver encertat. A l'habitació del costat hi havia el metge, assegut darrere un escriptori i mentre el primer -que l'usuari encara no sap si era un infermer, un metge en pràctiques o un metge- li posava una injecció, el segon emplenava les receptes, les firmava i cap a casa. Vint minuts entre l'espera i la visita. No és d'estranyar, perquè ni el van mirar. Deu dies després, el mateix malalt havia empitjorat. Va decidir anar a una clínica privada on el primer que li van fer va ser una radiografia i, després de dues hores de visita, va sortir amb un tractament diferent. Clar exemple del model de sanitat catalana on ens porten Boi Ruiz i el Govern de Mas. Un conseller que, per cert, participava dimarts en la manifestació independentista.
