El 24 de juny de 1998, Diari de Girona encapçalava el seu comentari editorial amb aquest titular: "El deute de la Generalitat amb la Costa Brava". Catorze anys després, repetim el titular en plural. Ara ja són més. Ens referíem a l'aposta inversora impulsada pel Govern català a Port Aventura i, per extensió, a la Costa Daurada. I escrivíem aleshores que "és comprensible que, en un moment donat, s'ampliés l'oferta turística de la Costa Daurada, però comença a ser preocupant que el Govern català no hagi fet gairebé res en divuit anys per a la Costa Brava, ni tan sols per dotar-la d'una bona xarxa de carreteres". Val a dir que el dèficit viari es va començar a resoldre en la darrera etapa del govern CiU i, sobretot, després, amb Joaquim Nadal al capdavant de la conselleria d'Obres Públiques. Pensar que el Govern català només ha d'invertir a la Costa Brava o a les comarques gironines equivaldria a ser curt de mires i profundament egoista. El problema és que, després de trenta-dos anys d'autogovern, la Costa Brava no ha rebut cap inversió de calat per rellançar o reorientar el sector turístic. L'última important va ser l'aeroport, l'any 1967, en ple franquisme. En canvi, sí que s'han impulsat projectes per fomentar el turisme a la resta de Catalunya. Les inversions dels Jocs Olímpics i moltes altres van convertir Barcelona des de l'any 2000 en el principal destí turístic de Catalunya. Fins aleshores, la Costa Brava havia ostentat sempre el lideratge. El circuit de fórmula-1 estava projectat a Caldes i va acabar a Montmeló. És comprensible fomentar una marca internacional com Barcelona, perquè de retruc se'n beneficia tot el territori, però les províncies de Tarragona i Lleida també han rebut importants inversions. El Govern de CiU va apostar a la dècada dels noranta per la Costa Daurada amb Port Aventura i ara, amb aquesta inversió de més de 4.400 milions d'euros per, un complex turístic. I el govern tripartit va construir l'aeroport de Lleida -una altra cosa és el seu resultat- per fomentar el turisme al Pirineu lleidatà. A Girona, llevat del fracassat i insuficient portal eoland del qual ningú se'n recorda, no ha arribat cap projecte ni cap inversió. Mentrestant, la Costa Brava ha anat perdent pes amb l'assentiment tàcit dels gironins.