La sol·licitud, que comptava amb el suport d'una quarentena d'entitats ciutadanes, pretenia que es preguntés als gironins si estan a favor de la realització dels treballs del tren convencional. Cal tenir present que determinades zones de la ciutat fa uns quants anys que pateixen els maldecaps de les obres del Tren d'Alta Velocitat. Els demandants de la consulta consideren que Adif ha fet i desfet al seu aire i que s'havia estalviat indemnitzar els veïs afectats pels treballs del TAV. Tanmateix, consideren que des de l'Ajuntament no se'ls ha informat prou. El govern de la ciutat s'hi oposa argumentant que el procés informatiu s'ha de fer immediatament i que, per tant, no queda temps per convocar una consulta popular. Aquesta negativa contrasta amb el que sostenia l'actual alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), el maig de 2010 quan encara estava a l'oposició. Amb motiu de les consultes sobiranistes, va definir Girona com "la capital nacional del dret a decidir (...) Accions com aquesta seran determinants en el futur". De moment, la primera petició que ha rebut per sotmetre a consulta un tema important de la ciutat ja l'ha rebutjada. Cal preguntar-se de què serveix tramitar en el Parlament de Catalunya un projecte de llei per poder convocar consultes si després s'impedeix als ciutadans pronunciar-se. El dret a decidir o és o no és. No ha de ser només un ?instrument partidista per allò que convingui als governants. És cert que la nostra democràcia fins ara ha estat més representativa que popular, però si es vol legislar en favor de la participació ciutadana i del dret a decidir ha de ser amb totes les conseqüències. Sobretot per a aquells temes que preocupen els ?ciutadans.
