Amb dues horetes a Madrid, Mas en tingué prou per enterrar la seva promesa electoral estrella, hores de debat, apologia i solemnes acords parlamentaris -el pacte fiscal- i tranquil·litzar els contribuents electorals: res d'independència. De l'euro i d'Europa no en volem sortir. Ara vindran nous eufemismes i paràfrasi, el sí però no, insinuar i contradir. La qüestió és trobar la formulació que mantingui el galliner assegurat i tranquil·litzar els grans empresaris. El Govern fa mesos que està de campanya electoral. Prepara un escenari electoral favorable en temps tan desfavorables. Han inventat l'Assemblea Nacional de Catalunya i instaurat una política informativa a TV3 i, subvencionats amb unes pautes precises i un crescendo de missatges per tapar la fallida dels comptes públics, el fracàs i la insolidaritat de la seva gestió, els escàndols de corrupció i, alhora, escalfar les classes mitges contra l'enemic, el culpable: Espanya. Fins i tot, els seus adversaris són tan trempats que els fan el joc. Els dirigents del PSC, per exemple, fan una demostració intensa de les seves capacitats i interessos. Tot a punt de guanyar per majoria absoluta amplíssima.
Si els voteu, però, ja sabeu què en podeu esperar: promeses que es frustren i nova convocatòria electoral. El pacte fiscal és l'exemple més recent. I un model centralista per Catalunya. Aquesta setmana, invocant la creació de l'Agència Tributària catalana, disposen dels diners i de les competències municipals. No sols asfixien els ajuntaments no pagant el que els deuen -centenars de milions-, sinó que els fan cedir a les Diputacions la recaptació dels impostos municipals. Recaptarà la Generalitat i ja veurem quan i què liquidaran. Així no es respecta l'autonomia municipal (continuarà).
