L'actual model de finançament autonòmic no té ni tres anys de vigència. Va ser aprovat a finals de 2009. L'aleshores conseller d'Economia, Antoni Castells, va dir que "era un magnífic acord". Castells va assistir a la manifestació del passat 11-S. Com que els socialistes catalans sostenen que ells no hi anaven per la independència, hem de concloure que Castells es va manifestar en favor d'un nou pacte fiscal. Ja no serveix aquell "magnífic acord" que ell mateix va capitanejar? L'actual és el cinquè model de finançament autonòmic dels últims 26 anys. Jordi Pujol en va negociar uns quants. Va ser la condició sine qua non per donar suport als governs del PSOE (1993) i PP (1996). Després d'aquest últim, va proclamar que "el nou sistema és just". El resultat és que, després de cinc sistemes i de tant influir en la governabilitat de l'Estat, Catalunya és la tercera comunitat que més aporta i només la vuitena a l'hora de rebre diners. Cap model s'ha fet amb un consens general, però tots els principals partits catalans (CiU, PSC, PP, ERC i ICV) n'han votat un o altre elogiant-ne les seves meravelles. Quan ens enganyaven? Abans, ara o sempre?
