Cartes

independència

Carles Vilaseca i Martos. Membre de l´executiva d´ERC Figueres.

Aquest any 2012 marcarà un abans i un després a la història del nostre país. Tots els teòrics regionalistes, entre ells el nostre alcalde, que busquen un encaix del nostre poble dintre del marc constitucional del Regne d´Espanya han fracassat. La ciutadania figuerenca ha respost amb grans assistències a les diferents convocatòries fetes per l´ANC a la nostra vila i s´ha desplaçat en massa a Barcelona a la manifestació més multitudinària de la nostra història. Aquesta resposta tan contundent reflecteix l´esgotament de la ciutadania amb la política imperant al nostre país. La fórmula tantes vegades repetida: cada vegada que el nostre poble ha dut a terme alguna demanda política ambiciosa, aquesta ha estat portada a una negociació a la baixa a Madrid i posteriorment s´ha venut el resultat (derrota) com la panacea que resolia tots els nostres mals. Allò que l´expresident Pujol va anomenar «fer la puta i la Ramoneta». Doncs Catalunya ha dit prou, Figueres ha dit prou. Prou d´ambigüitat, prou d´enganyar-nos amb bones paraules buides de con­tingut. No volem haver d´escol­tar un altre cop declaracions com les de nostre alcalde, dient que les consultes per la independència «són còmiques i grotesques» o que s´havia d´anar a la manifestació de la diada «per intentar salvar Espanya». No volem situacions com l´es­perpent d´haver de presentar dos cops una moció per adherir-se a l´Associació de Municipis per la Independència. Vénen temps en què la valentia serà capital i el poble no acceptarà una altra derrota. Els nostres representants han d´entendre que, parafrasejant Ovidi Montllor, ja no ens alimenten les molles, ara volem el pa sencer.

El tractat de Viena

o el pacte de la fam

enric carcereny. LLoret de Mar.

L´economista Elisenda Paluzie, degana de la Universitat de Barcelona, va declarar que Catalunya està en una economia d´asfíxia total. De 16.000 milions d´euros que Catalunya aporta a Espanya, cap retorna en forma de béns, per pensions, per als aturats, i les més elementals necessitats socials. Les cotitzacions dels treballadors i empre­saris de Catalunya superen en molt el que cobren els pensionistes. Del fons de reserva de la seguretat social de 60.000 milions d´euros, 17.000 els han aportat totes les autonomies, però amb el petit detall que 13.000 milions van ser aportats per Catalunya. La mateixa economista va declarar que Espanya té firmat el Tractat de Viena, que va entrar en vigor el 6 de novembre de 1996 per regular les responsabilitats dels nous estats envers l´antic esta­blert en el Dret Internacional. Bàsicament diu que el nou estat és qui assumeix una part del deute espanyol. Però que també té dret a tots els béns públics de Catalunya, incloent el fons de reserva, a totes les comunicacions i infraestructures nostres, trens, autopistes, i qualsevol mitjà que habitualment circuli per Catalunya. I si no cobrem el que ens deuen per llei, tampoc estaríem obligats a assumir cap deute. Per tant, crec que l´ANC hauria d´organitzar una nova manifestació però a la capital de la Unió Europea, Brussel·les. Tot Flandes ens donaria suport, perquè els flamencs estan en una situació semblant a la nostra. També volen ser una nació lliure!

Els herois pacífics

jordi vidal berna. girona.

Els herois pacífics són els més valents i sempre passen desapercebuts, perquè no fan soroll. Avui abunden més que mai. Alguns deambulen pels parcs amb la mirada absent. S´instal·la en ells la impotència. Han estat vençuts per una sèrie de circumstàncies que els han sumit en la desesperació. També hi ha dones que no poden pagar la reparació de la rentadora i renten la roba a la banyera. Suporten amb estoïcisme els seus avatars. Tots ells són aturats de llarga durada. La seva heroïcitat és afrontar la lluita en solitari, dia rere dia, sense entreveure ja no el futur, sinó quelquom més immediat com el demà.

Veuen uns privilegiats als quals prejubilen als 40 o els suprimeixen una paga extraordinària. Una amiga autònoma em confessa que va ser una ingènua per creure el ministre Solbes quan va negar la crisi; i se sent decebuda amb aquests sindicats que amb l´anterior govern no van defensar els aturats que aleshores es van generar.

Desesperançats, el sofriment aguditza els sentits i veuen les persones tal com són. En unes descobreixen grandeses i en altres, grans misèries. Perceben amb intensitat allò que deia Pascal: «La desgràcia descobreix en l´ànima llums que la prosperitat no arriba a percebre».

Però aquestes llums no les descobriran els que van contribuir a la fallida del país. Assumint un present desolador, protegim els més febles. La compassió, si no va acom­panyada de justícia i solidaritat, és estèril. Amb tant aldarull al carrer, serem capaços d´escoltar la veu de la raó?

La insolència política als Eres d´Andalusia

Francesc Buixeda Cabré. Santa Pau.

Acabades les compareixences a la comissió d´investigació dels ERES falsos tramitats a la Junta d´Andalusia, que segurament presentarà les seves conclusions a l´octubre, no sé de què, amb la insolència amb què s´han comportat a les darreres compareixences l´exministra ­Male­na Alvarez, avui presidenta del Banc Europeu d´Inversions, l´exministre, expresident de la Junta d´Andalusia i actual diputat del PSOE al Congrés Manuel Chaves, i l´actual president de la Junta i també President del PSOE José Antonio Griñan. Quina casualitat que cap d´ells tingués coneixement d´aquestes irregularitats: La Sra. ­Male­na diu que no tenia competència en aquest afer, l´Interventor va fer l´informe quan ella ja havia plegat de Consellera d´Economia i Hisenda, i finalitza dient que se sent indignada i enganyada. El Sr. Chaves en va tenir coneixement per la premsa, i no va conèixer, informar, avalar ni aprovar cap expedient. Finalment el Sr. Griñan accepta algunes irregularitats en la gestió i conductes del seu govern, escudant-se en tecnicismes legals per sortir airós de les preguntes de la Comissió. Cap compareixent ha ma­nifestat tenir coneixement dels 15 informes de l´Interventor de la Junta que adver­tia d´il·legalitat en la concessió de les subvencions i els ERES, que s´estimen entre 1.200 i 1.500 milions de e. Acabades aquestes compareixences veurem el resultat de la Comissió d´investigació i el que més importa, l´actuació judicial contra els imputats i col·laboradors necessaris. Això ens ha de fer recapacitar, raonar i veure fins a quin punt està corrompuda la classe política, que menteix a tort i a dret mentre se´ls premia amb altres càrrecs, no sé si perquè callin o perquè ho han fet molt bé.