Ja tenim data per a les properes eleccions catalans. Al final, el president de la Generalitat s'ha decidit i el mes de novembre anirem a les urnes. El país restarà paralitzat almenys fins l'any vinent per clars interessos de partit.

La manifestació de l'Onze de Setembre ha fet pujar al carro dels independentistes el senyor Artur Mas que, clissant l'ambient del carrer, està convençut que la seva formació farà els millors resultats de la història i sumant els seus escons als d'ERC ben aviat podrà convocar un referèndum per a l'autodeterminació, que és certament un dret de tots els pobles. Tot fa pensar que els d'Iniciativa també s'hi avindran i fins i tot algun sector d'una nau socialista que continua anant a la deriva.

S'enceta tot un procés que se sap com comença però que s'ignora del tot com pot acabar. Ens esperen uns dies de gran debat, de declaracions incendiàries i de no sabem quantes coses més, mentre Catalunya tindrà un govern en funcions i sense prendre decisions en uns moments en els quals cada vegada hi ha més gent que ho passa malament.

Però el debat independentista ho ofegarà tot. No es parlarà de res més. I mentrestant continuarem tenint polítics ideològics que han destrossat les finances de les administracions. Seguirem sense aprendre'n i avui els bons gestors són a les empreses privades o a casa, però en el sector públic brillen per la seva absència.

Viurem tot un seguit d'enfrontaments diàlectics i des de Madrid afavoriran que surtin més independentistes que bolets en una tardor encara poc plujosa, malgrat el temps del proppassat cap de setmana. Hi ha una colla de personatges mediàtics que treuen pit cada dia als mitjans de comunicació que no fan res més que abonar aquest procés secessionista que Mas no s'atreveix a definir-lo amb pèls i senyals.

Vistes les enquestes d'aquest diumenge els líders convergents es veuran obligats a tornar a l'ambigüitat. A un sí, però no, que fins avui els ha donat molts bons rèdits electorals, però el seu substrat és molt ampli i transversal, per la qual cosa molts dels seus votants no volen ni sentir a parlar del mot independència.

Amb un PSC en declivi i sense líder, la federació nacionalista hauria d'escombrar. Això és el que pensen els assessors presidencials. Però Mas és un home llest i pragmàtic però que ha comès l'error de posar en primer terme els interessos del partit que no pas els del país i això li pot passar factura a les properes eleccions.

Si es confirmessin els pronòstics demoscòpics el panorama de l'endemà de les eleccions seria pràcticament igual que el d'avui, per la qual cosa Catalunya perdria quatre mesos en els quals la Generalitat restarà pràcticament paralitzada i el Parlament de Catalunya tancat. I això té un punt d'irresponsabilitat en uns moments en què cal prendre mesures valentes per tal de sortir de la crisi. Una legislatura de dos anys no és de rebut si no és per causa d'una ingovernabilitat que en aquests moments no es produïa. Però Mas pensa que el milió i mig de persones de la manifestació el votaran i més ara que els seus oponents travessen hores baixes.

Tant de bo que el seny imperi les properes setmanes i ningú no caigui en provocacions. S'entra en una dinàmica incerta en què la demagògia ja sigui per un costat o altre pot fer molt de mal. Malauradament es pensa més en el partit que no pas en el país. I això no és bo per als ciutadans que tenen com a prioritat sortir de l'atur o arribar a final de mes.