Cartes

enric mestres girbal. tossa de mar.

€s´entretenen pentinant el gat.

Aquesta vella dita ve com anell al dit quan veiem el vodevil que protagonitzen alguns ajuntaments de Catalunya, uns apuntant-se a la xarlotada de declarar el seu llogaret «territori lliure» i altres omplint l´espai públic d´estelades de tot color, esquerdant la pacífica convivència ciutadana. Aquests edils, pastors del seu poble, han preguntat als votants si era això que volien quan els varen elegir? No tenen rés més a fer que perdre el temps amb aquestes bajanades?

Hem de reconèixer que en Mas s´ho a muntat bé i, agafant-se al ferro roent que l´hi allargava la plataforma per la independència, ha aconseguit que la ciutadania, que protestava unida davant les retallades a la sanitat, educació, serveis socials, sous d´empleats públics, els macrosous dels polítics, etc., que protestava unida davant la dictatorial oligarquia que ha ensorrat el país, ara es divideixi i, oblidant-se del més important, lladri darrere un fantasiós conill que s´ha tret del barret.

Amb més o menys encerts, la Constitució ens va apropar a una democràcia que, malauradament, la classe política ha convertit en una dictadura civil al servei del diner i del poder. Ara, quan la gent comença a adonar-se de la ínfima categoria ètica i moral d´aquestes persones i reclama un canvi, aquesta intocable casta no vol deixar les seves prebendes, forçant una trencadissa social d´imprevisibles conseqüències.

Però el més preocupant és la utilització que en fan de la joventut, nois i noies fàcilment impressionables, que no coneixen ni el passat ni la Història, i que accepten sense qüestionar ni raonar totes les mentides de la propaganda independentista.

Darrere els grans actes patriòtics, els grans discursos nacionalistes i les grans marxes de banderes onejant, s´amaga un passat que, Déu no ho vulgui, es podria transformar en futur.

També ens haurem de separar de Barcelona, Sr. Espadalé?

joan garcia. girona.

Ves per on que la nostra Cambra de Comerç també ens ha sortit independentista. Un dels motius pels quals han decidit creuar el Rubicó és el «menyspreu sistemàtic en matèria d´infraestructures, amb exemples tan flagrants com la manca d´inversions al corredor mediterrani o a la N-II». No negaré que la N-II és important, però és l'única mancança que tenim a Girona?

Els faré una mica de memòria. Saben quina és la verdadera «carretera de la Vergonya»? Doncs, la que va de Girona a les Planes. Per què no fan manifestos per reclamar unes obres que acumulen trenta anys de retard? I la variant de la Bisbal? I la carretera de Sils a Hostalric? I el nou Hospital Trueta, d'absoluta necessitat per als gironins, que el Govern de CiU ha enterrat? I què van fer quan el mateix Govern de CiU va trencar el conveni amb Ryanair amb els consegüents perjudicis per a l'economia gironina? Van callar. Redactaran també un manifest per reclamar la separació de Girona respecte de Barcelona per la mateixa regla de tres que ara es proclamen independentistes?

Per què la Cambra, des que la presideix el Sr. Domènec Espadalé, no s'ha queixat ni una sola vegada del Govern de CiU, que, en definitiva, és el que té més competències a Girona? Per acabar, vostès defensen l'economia gironina o són agents de CiU al territori? Si us plau, Sr. Espadalé, no ens prengui a tots els gironins per babaus.

La crítica és bona si és constructiva

Lluís Torner i Callicó. GIRONA.

Quan és fa una crítica d´un tema important, que segons com es digui pot comportar males interpretacions i, en lloc d´aclarir allò que es critica, pot empitjorar-ho, cal ésser molt curosos i anar molt en compte. Darrerament, se n´estan donant proves evidents, que provoquen malentesos, amb risc d´obrir controvèrsies a les quals, si s´aclarissin bé els conceptes, podrien trobar-se solucions; ja que el que cal procurar és conciliar les diverses maneres de pensar i d´actuar que poden haver-hi.

En això ens ha fet pensar aquesta gran inquietud, manifestada, per una alta jerarquia de l´Església, sobre el que anomenen: «Propostes polítiques encaminades a la desintegració, unilateral, de la unitat de l´Estat espanyol». Podem dir, en favor seu, que parlen de la necessitat d´obertura i de diàleg, entre tots els interlocutors polítics i socials, cosa que hauria de ser necessària i lògica - tot i que no sempre es produeix- molt més tractant-se de temes tan transcendentals, com el que ens ocupa. Però s´obliden d´una qüestió, també molt important, com és la d´esmentar, ni que sigui per sobre, quines són les causes i els motius, que han comportat que s´arribés a aquesta crítica situació. Pensem que aquest és un aspecte bàsic, per tal d´evitar errònies interpretacions, tot atribuint el problema a una sola de les parts, a la qual s´ocasiona una immerescuda mala imatge, fent-la esdevenir mal vista i censurable, enfront d´aquelles persones que, pel motiu que sigui, no estan al corrent de la realitat.

Això és el que a molts, equivocats o no, ens ha fet pensar. Ens limitem a comentar-ho, des de la nostra humil condició de ciutadans del carrer. És el nostre parer.

Agricultura familiar i medi ambient

Jesús Domingo Martínez. Girona.

Des de fa segles, l´activitat agrícola i ramadera ha tingut un paper significatiu, modelant el paisatge rural. Tot i ser l´activitat agrària un procés productiu transformador del seu entorn, des de sempre ha estat una aliada del medi ambient que la sustenta. Al llarg dels segles, l´agricultura familiar ha treballat mantenint i protegint la immensa majoria de les terres de la nostra geografia i els seus recursos naturals. De fet, l´agricultura és l´origen de molts ecosistemes amb una gran biodiversitat i contribueix al manteniment de la diversitat d´espècies i dels recursos naturals que les alberguen. Penso que el reconeixement és una manera de mostrar gratitud. Reconeixent el valor dels productes alimentaris procedents de l´agricultura familiar reconeixem un esforç per mantenir el natural, les crítiques infundades o la poca estima als aliments produïts a casa nostra provoquen una greu ­desafecció i que els joves no continuïn.